"El lleure educatiu pot ser agent de canvi positiu en la reducció de les desigualtats socials"
Entrevista a Eva Moya, directora de Programes Educatius i Socials de la Fundació Pere Tarrés.
Catalunya arrossega grans reptes estructurals que posen en dubte la garantia dels drets socials: Una pobresa que té especialment impacte en la infància, l’accés a l’habitatge digne, la falta d’uns ingressos mínims, etc. Tot això combinat amb la inestabilitat política i un auge dels discursos i posicionaments de l’extrema dreta. Des de la vostra entitat, quina valoració feu del context actual i quins considereu que són els principals reptes que tenim des del tercer sector social?
Certament, els reptes són enormes i el context actual presenta una complexitat rellevant, i cada entitat, en funció dels seus valors i identitat, de manera plural, ha de contribuir-hi. Les entitats hem de donar respostes més ràpides, adaptades i complexes. En aquest sentit, són necessàries polítiques públiques més integrals, transversals i en les quals la ciutadania tingui un paper actiu per poder millorar les seves pròpies condicions de vida. Estem en un context en què els reptes ecològics i socials són importantíssims. La crisi ecològica afecta més a les persones que viuen en una situació més vulnerable. Fa anys que acumulem les conseqüències de les diferents crisis socioeconòmiques i el nivell de patiment de la població és elevat. Els reptes socials tenen a veure amb les enormes desigualtats que no paren de créixer, amb l’accés a un habitatge digne, amb les relacions entre les persones, amb trobar una manera de governar-nos que no posi en perill la democràcia, amb la gestió de la diversitat de persones i col·lectius i, finalment, amb l’enorme repte demogràfic que tenim al davant: envelliment, migracions, descens de la natalitat...
Algunes de les línies prioritàries del tercer sector, al nostre entendre, haurien de ser: contribuir a la construcció de valors socials compartits que ens permetin viure junts i impulsar la cohesió social; generar aliances i fer incidència política sòlida i decidida per a impulsar canvis significatius, que permetin consolidar un veritable estat del benestar amb una quarta pota social; millorar la professionalització del tercer sector, oferint condicions laborals adequades, intentant simplificar la burocràcia i potenciant la innovació; disposar d’unes regles de joc que permetin recuperar la iniciativa social, i no només prestar serveis públics, tot avançant en la defensa de drets i, per acabar, posar en valor la tasca del tercer sector, sovint invisible per a la població general.
Quines iniciatives o programes desenvolupa la vostra entitat per millorar la inserció laboral de les persones joves? Considereu que tenen un impacte positiu les polítiques actives d’ocupació i el paper del tercer sector social en aquest àmbit?
Des de fa anys la Fundació Pere Tarrés impulsa la inserció laboral dels joves. Ho fem a través de la formació i del desenvolupament de competències transversals i tècniques que serveixin per a treballar. Oferim cursos clarament enfocats a tenir una professió o actualitzar capacitats que donin més ocupació o una titulació. I també en altres programes més orientats a voluntariat, com la formació de monitors, on es treballen competències com el treball en equip, la iniciativa o l’autoconeixement, imprescindibles per al món laboral.
D’altra banda, molts joves, sobretot provinents d’entorns del lleure educatiu, tenen el seu primer contracte i experiència laboral en activitats d’estiu o extraescolars, esdevenint aquestes un aprenentatge bàsic sobre qüestions referents a temes contractuals o de relació laboral.
I finalment, acompanyem a joves amb baixa qualificació professional (sense l’ESO o només amb l’ESO) perquè coneguin i confiïn en les seves possibilitats i puguin retornar al sistema educatiu i/o a una formació professional que els permeti trobar feina. En aquest cas, també els donem suport en aspectes com orientació laboral, detecció d’itineraris professionals, prospecció del mercat, entrevistes o confecció de currículums.
L'educació en el lleure és un dels pilars fonamentals de la vostra organització. Com el lleure educatiu pot contribuir a mitigar les desigualtats socials entre els infants i joves?
Tots els estudis nacionals i internacionals destaquen que en el segle XXI moltes de les competències cíviques, socials i laborals no només es desenvolupen a l’aula, sinó de manera significativa en entorns no escolars, de lleure, on no s’està tan sotmès a les obligacions, sinó que les relacions i capacitats poden actuar de manera diferent. D’altra banda, la Síndica de Greuges, en tots els informes anuals sobre els Drets de la Infància, destaca que hi ha molts infants i famílies que no tenen accés a experiències de lleure enriquidores al llarg del curs, i especialment en períodes de vacances, limitant molt les seves oportunitats. Fins i tot s’arriba a afirmar que aquesta limitació suposa l’equivalent a perdre dos anys de l’etapa escolar.
La pobresa cronificada, que afecta la infància de forma contundent i condiciona les trajectòries vitals, és un repte fonamental. Cal una aliança per respondre a la pobresa infantil amb una perspectiva a llarg termini per abordar de forma eficient aquesta problemàtica. En aquest marc, el lleure educatiu pot ser un element important per treballar les desigualtats socials de la infància. Així, des de la Fundació Pere Tarrés intentem oferir el màxim d’oportunitats i experiències i potenciem cada any milers de beques per a infants. En definitiva, el lleure educatiu pot ser un agent de canvi positiu en la reducció de les desigualtats socials, proporcionant oportunitats d'aprenentatge, desenvolupament personal i suport que són essencials per al benestar i l'èxit dels infants i joves de tots els estrats socials.
Com a entitat, fomentem la participació activa dels infants i joves en activitats que estimulen la seva creativitat, autonomia, resolució de problemes i habilitats socials i emocionals.
Des de la Fundació doneu suport i acompanyament a les famílies de manera integral a través del model SIS. En què consisteix aquest model? Considereu que encara té elements de millora perquè sigui més inclusiu i preventiu?
El nou model de Servei d'Intervenció Socioeducativa (SIS) treballa amb totes les etapes de la infantesa, ja que s'inicia la intervenció socioeducativa quan l'infant neix fins al compliment dels 18 anys. Concebem l'infant com a membre d'un sistema familiar que es posa al centre de la intervenció: la globalitat del sistema familiar és el que dóna sentit a la possibilitat de generar canvis significatius en els models de criança i acompanyament. Fem un treball des de la prevenció, tot donant eines noves i consolidant les que les famílies ja tinguin per poder enfortir-les. I, per últim, realitzem un acompanyament respectuós, que vol dir que cada família és protagonista i responsable del seu canvi i l'equip educatiu del SIS és l'encarregat de facilitar i guiar que aquest es produeixi de manera significativa. Els canvis han de ser intrínsecs i no extrínsecs, és a dir, amb consciència i motivació per part de la família i no imposats per l'equip educatiu.
La implementació del model encara no s'ha completat. Des de les entitats s'està treballant per finalitzar aquesta implementació, però mentrestant, hi ha aspectes que podrien fer més inclusiu el sistema, com l’establiment d’uns criteris més concrets per part de la Generalitat, que ajudaria a disposar d'un model més unificat a nivell territorial.
Quina considereu que és la principal aportació que una entitat com la Fundació Pere Tarrés fa al tercer sector?
Per a nosaltres és clau que tota la nostra acció contribueixi a la transformació social. Com hem comentat, en el nostre cas això ho fem a través de l’educació i l’acció social al llarg de les diferents etapes de la vida de les persones. Concretament, aquest darrer any la nostra acció ha tingut 495.376 beneficiaris, gairebé un 10% més que l’any anterior. Infants i joves que han pogut gaudir de colònies, casals i centres d’esplai. Professionals del sector social que s’han format amb els nostres graus, màsters i cursos de lleure educatiu, acció social i gestió d’entitats i que, en bona part, són pedrera i reforç pel propi sector. Famílies, gent gran, persones cuidadores no professionals que han rebut el nostre suport. I, per descomptat, amb una especial atenció als infants i famílies en situació de vulnerabilitat, que enguany han rebut 13.311 beques i ajuts.
També som ferms defensors del treball en xarxa amb altres organitzacions del tercer sector per poder arribar més lluny, sovint allà on hi ha una necessitat i encara no arriba l’administració. Per això ara fa ja més de 20 anys vàrem ser una de les entitats impulsores de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i continuem treballant, en xarxa compartida, amb el convenciment que el Tercer Sector és motor de progrés social pel nostre país