El Pla de barris de Barcelona entra en fase d'execució completa

Després de tancar la fase de disseny i planificació de les actuacions durant els anys 2016 i 2017, aquest 2018 els deu plans de barri, que intervenen sobre setze barris de Barcelona, es desplegaran i executaran plenament. Durant aquest any es destinen 50,9 milions d'euros que permeten executar 354 actuacions concretes amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida del veïnat. ¿I com es farà? Amb la reurbanització i millora de l'espai públic, amb la inversió en nous equipaments i la rehabilitació d'altres construccions i amb una aposta clara per dinàmiques socials que afavoreixen el teixit social, cultural, educatiu i esportiu d'aquestes zones.

Els setze barris on es desenvolupen aquestes actuacions estan situats a l'eix Besòs, als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris; a l'eix muntanya, Nou Barris i Horta-Guinardó; al litoral Llobregat, als barris de la Marina, de Sants-Montjuïc, i les zones del Raval sud i el Gòtic sud. Són barris que “tenen un deute històric d'inversió, i són inversions que s'enfoquen a combatre les desigualtats”, ha explicat la regidora de Participació i Districtes, Gala Pin.

I de la mateixa forma que cada Pla de barris observa i actua sobre les necessitats concretes dels veïns i les veïnes, hi ha una sèrie d'accions que són transversals a tot el Pla de barris. Un dels exemples destacats és el Programa de rehabilitació en finques d'alta complexitat. Edificis que, malgrat tenir unes deficiències que permetrien accedir a programes i ajudes per solucionar-les, la complexitat arquitectònica i de convivència en aquestes finques fa que no s'hi accedeixin. El Pla de barris té un equip que porta a terme el seguiment d'aquestes finques, des del moment en què es detecten fins que s'executa la seva rehabilitació.

Aquesta transversalitat també arriba als programes de formació i pràctica laboral, als programes educatius emmarcats dins i fora de l'horari lectiu i a diferents actuacions en què la participació del veïnat és l'eix central, com les marxes exploratòries que es fan a cada un dels setze barris amb l'objectiu de detectar les millores necessàries de l'espai públic, la recuperació d'espais buits o amb pocs usos i la generació d'espai d'estada per fomentar la comunitat de cada zona.