"El tercer sector té un paper clau per abordar la recuperació social i cal que li atorguem reconeixement i suport institucional"

1. Ha passat un any i mig des de l’inici de la pandèmia, però les polítiques socials destinades a pal·liar l’impacte de la Covid-19 continuen sense ser prou concretes i clares per garantir la sortida a una crisi social sense precedents. Quan serà el rescat social? I com es traslladarà del paper a la realitat les 80 propostes que recull l’Acord per una Catalunya Social que va signar el Govern amb el tercer sector social per reforçar el sistema de serveis i protecció social?

Estem actuant en tres línies bàsiques: fer front a l’emergència social i de primera necessitat; fer front a l’emergència habitacional i abordar la pobresa energètica. Totes aquestes qüestions són multifactorials. Hem incrementat totes les partides del Departament per tal de fer front a l’emergència social. En especial, el pressupost destinat per a la  Renda Garantida de Ciutadana, que puja fins a 430 MEUR i 160.000 beneficiaris. És a dir, ha augmentat un 135% el nombre de beneficiaris respecte a l’RMI. 

En l’Acord per una Catalunya social que es va signar al juliol del 2020 es van consensuar unes premisses per a una resposta social a la Catalunya de la post-Covid, emmarcades amb unes principis generals i propostes en l’àmbit de treball i protecció social i laboral; infància, adolescència i joventut, garantia de drets, suports, acompanyament, autonomia personal i dimensió comunitària; i enfortiment del sector social. Moltes d’aquestes actuacions i línies de treball han quedat recollides en el Pla estratègic de serveis socials que es va aprovar a finals de l’any passat i que ara comencem a desplegar.

Fer front a aquestes múltiples crisis requerirà de grans consensos i també de la col·laboració, participació i aliances entre tots els sectors i actors implicats per tal de fer front a l’emergència però, també, posar les bases per una transformació social. La pandèmia ha fet visibles certes fragilitats, complexitats, incerteses que ens han de fer repensar algunes de les polítiques públiques. 

2. Des de la Taula del Tercer Sector, sempre hem defensat que els pilars fonamentals del rescat social són la garantia de tres drets: el treball, l’habitatge i la garantia d’ingressos mínims. Ara, les polítiques d’habitatge han passat a ser assumides pel Departament que vostè encapçala. Quines són les prioritats a curt, però també a mitjà i llarg termini, per donar resposta a l’emergència habitacional que s’ha agreujat amb la pandèmia? 

Tal i com vam explicar durant la compareixença al Parlament, les polítiques d’habitatge seran un pilar de l’actuació del Departament, amb l’objectiu principal de millorar l’accés a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables i amb més dificultats, així com posar especial atenció en l’emancipació dels joves. Hem d’aconseguir fer de l’habitatge un instrument per a la inclusió social, evitant la pèrdua de l’habitatge de les persones més vulnerables. 

En matèria d’habitatge, tindrem quatre prioritats molt definides. Persones vulnerables, mesures per a joves, principalment el foment de l’emancipació; gent gran i combatre el despoblament rural. Per a fer-ho, s’articularan mesures d’ampliació del parc d’habitatge de lloguer social; es reforçaran els ajuts per a evitar la pèrdua de l’habitatge; es potenciarà la prevenció per a evitar el risc de desnonament; s’apostarà per eines de mediació per a reduir-los; i s’actuarà contra el sensellarisme i el despoblament rural. Incrementarem el pressupost en matèria d’habitatge i, a més, conscients que es tracta d’un tema de país, impulsarem el procés de debat institucional, polític, social i del sector per a confeccionar i aprovar un nou Pacte Nacional per l’Habitatge. 

A curt termini, impulsarem un pla per a l’obtenció urgent d’habitatges, reforçarem els  ajuts al pagament del lloguer, l’atenció social dels casos gestionats per les meses d’emergències i l’acció de les eines de mediació com Ofideute. 

A través del Grup de Treball per garantir el dret a l’Habitatge, treballarem per evitar els desnonaments de les famílies vulnerables. En primer lloc, reclamem a l’Estat la prorroga de la moratòria per evitar desnonaments, que finalitza el 9 d’agost. I plantegem mesures com recuperar urgentment el Decret llei 17/2019, a través de la Proposició de llei en tràmit al Parlament, que obligava a oferir un lloguer social davant qualsevol intent de desnonament per part de les entitats financeres, les seves filials immobiliàries, o els fons d’inversió.

3. A més d’assegurar el dret a l’habitatge, també és imprescindible continuar avançant en la garantia del dret a l’energia. El març es va signar amb ENDESA l’acord que regula la pobresa energètica, però encara falta ampliar-lo a la resta d’empreses subministradores. Com es concretarà?

Davant la dificultat manifesta per part de persones i unitats familiar per afrontar el pagament dels subministraments bàsics d’electricitat i gas, es va aprovar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, amb l’objectiu que les administracions públiques establissin els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament de gas i d’electricitat per adoptar mesures destinades a pal·liar la situació de les persones i unitats familiars en situació de pobresa energètica, davant l’impagament de les factures.

Entenem que les administracions i les companyies subministradores han de cooperar en la resolució dels problemes davant de situacions de vulnerabilitat o de manca d’accés al subministrament. El passat 29 de març de 2021 es va signar el primer conveni entre Endesa i la Generalitat per garantir el subministrament dels serveis bàsics d’electricitat i de gas i que ningú en quedi exclòs per raons econòmiques. Aquest conveni estableix els canals de coordinació i les actuacions a realitzar per garantir el subministrament i aplicar els ajuts necessaris establerts legalment. En aquest procediment, els ens locals desenvolupen un paper fonamental en l’atenció a les persones en situació de pobresa energètica. A més, s’estableix la corresponsabilització de les administracions públiques juntament amb les companyies per afrontar les obligacions de donar cobertura en forma d’ajuts, atenció i suport a les persones i llars acreditades com a vulnerables a fi i efecte de no generar deute.

La nostra voluntat és seguir treballant en aquest àmbit per assolir altres acords i convenis amb la resta de companyies subministradores d’electricitat i gas en termes anàlegs als signats amb Endesa. De fet, al poc d’arribar a la conselleria ja vam contactar amb responsables d’Endesa per tal de poder analitzar el grau d’aplicació del conveni i possibles millores a introduir.

4. L’altre pilar dins les competències del Departament és el de la garantia d’ingressos mínims. Encara no s’ha tancat el protocol de coordinació entre el Govern català i l’espanyol per assegurar l’encaix de la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital. Quins passos hi ha previstos per tancar-ho de forma urgent? 

Hem de reclamar a l’Estat el traspàs de la gestió i el finançament de l’Ingrés Mínim Vital perquè envaeix competències exclusives de la Generalitat, perquè considerem que una gestió de proximitat podria millorar la seva gestió i per evitar la complexitat de la tramitació. De fet, tal com exposa un informe de la Taula del Tercer Sector, aquest primer any d’aplicació de l’IMV ha estat un fracàs i només s’ha aprovat un 15’6% de les sol·licituds resoltes, denegant gairebé un 85%. 

Catalunya té competències en prestacions de protecció social. En aquest sentit, s’han presentat dos recursos d’inconstitucionalitat per invasió competencial i vulneració de competències en matèria de serveis socials (art. 166 EAC) i les competències en matèria de prestacions no contributives. L’Estatut reconeix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de serveis socials que inclou una referència a les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementària d’altres sistemes de previsió pública, així com la regulació i aprovació de programes adreçats a persones en situació de pobresa o necessitat social.

L’article 165 EAC també confereix a la Generalitat de Catalunya les competències de desenvolupament i execució en matèria de seguretat social i li confereix la gestió del seu règim econòmic. A més, Catalunya disposa, des de l’any 2017, d’una Renda Garantida de Ciutadania que té la mateixa finalitat que l’IMV creat per l’Estat. Per tant, les dues prestacions comporten un conjunt d’actuacions de gestió i reconeixement referides als propis serveis socials que necessàriament haurien de correspondre a Catalunya que en té la competència.

Per això reclamem el traspàs de l’IMV i que se’ns garanteixi el finançament suficient per disposar dels mitjans materials, econòmics i humans per fer front de forma efectiva a la gestió per part del nostre Departament. Properament s’ha de reunir la Comissió bilateral Estat-Generalitat per negociar i intentar cercar un acord que eviti els recursos d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital, i el Decret Llei 3/2021, de 2 de febrer, que en modifica el primer, interposats per la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional. 

5. Per una altra banda, malgrat que la renda garantida de ciutadania tingui una implementació més gran que la de l’ingrés mínim vital, continua sent un dret que no està arribant a les persones en situació de vulnerabilitat i, de fet, encara hi ha col·lectius que en queden exclosos. Què es farà per millorar la cobertura de la prestació? Aprofitant l’ingrés mínim vital es millorarà la quantia de l’ajut?

A Catalunya, la Renda Garantida de Ciutadania és una prestació que arriba a uns 160.000 beneficiaris. La posada en marxa de la renda garantida vol assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques dels sectors més desfavorits de la població, garantir aquests mínims i desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, tant al sí de la societat com al mercat de treball i, així, superar les condicions que l’han dut a necessitar aquesta prestació. Per tant, dona resposta a les previsions de l’article 24.3 de l’Estatut en el sentit d’assegurar els mínims d’una vida digna i, en el mateix sentit, a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. 

Aquest any 2021, destinarem més de 430 milions d’euros per poder atendre les persones i famílies que no disposen dels recursos econòmics mínims per atendre aquestes necessitats bàsiques d’una vida digna, d’acord amb el llindar d’ingressos fixat per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. 

Actualment, totes les persones que han sol·licitat la RGC d’acord amb les previsions que n’estableix la llei, l’estan percebent, sense que hi hagi llistes d’espera. La RGC disposa d’un òrgan de seguiment, la Comissió de Govern, integrada per representants de l’Administració de la Generalitat i per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, entitats del tercer sector, entitats representatives del treball social i entitats representatives del món local, que té com a objectiu l’avaluació del funcionament d’aquesta RGC. Properament, es reunirà la Comissió de Govern per analitzar l’evolució dels expedients, el comportament de la demanda i la taxa de cobertura de la prestació sobre el conjunt de la població i la seva suficiència econòmica. 

6. Un dels compromisos adquirits per l’anterior Govern és el d’impulsar una Llei del Tercer Sector Social en aquesta legislatura que reconegui el servei públic que desenvolupen les entitats socials i garanteixi la seva estabilitat i seguretat jurídica. Es complirà aquest compromís?

Fa temps que el sector reclama impulsar una Llei del Tercer Sector per reconèixer a les entitats socials com a servei públic i garantir la seva viabilitat econòmica més enllà de les subvencions. Catalunya sempre s’ha destacat pel seu teixit associatiu i pel gran nombre d’entitats socials d’arreu del país. És un model de país d’èxit i  considerem necessari establir un marc jurídic propi del tercer sector que reconegui la importància i l’aportació de les entitats socials catalanes a la societat.

La futura llei és necessària per reconèixer la importància de les activitats que desenvolupen les entitats i garantir i millorar la participació del tercer sector en el disseny i execució de polítiques públiques relacionades amb els reptes socials. També ha de contemplar mesures per garantir el finançament de les entitats i aportar seguretat jurídica a llarg termini, més enllà de l’actual model de subvencions. 

El tercer sector té un paper clau en l’actual context, per abordar la recuperació social i també per construir conjuntament un nou model que permeti la igualtat d’oportunitats de totes les persones. I per desenvolupar aquest paper cal que atorguem reconeixement i suport institucional. 

7. Durant el 2020, les entitats centrades en l’emergència social han atès, acompanyat i ofert suports a més de 800.000 persones per cobrir necessitats tan bàsiques com l’alimentació i l’habitatge. Davant aquest augment de les necessitats socials, el tercer sector social requereix tenir accés a múltiples fonts de finançament, entre les quals, els fons Next Generation. Les entitats socials tindran accés real a aquests recursos?

Hem de mantenir un contacte fluït i constant amb les entitats. La seva implicació i determinació ha estat cabdal en els moments de més dificultat de la nostra història. El maridatge entre gestió pública i teixit associatiu s’ha demostrat que funciona. Sense anar més lluny, l’experiència, responsabilitat i vocació de servei de totes i tots els treballadors dels diferents àmbits i sectors implicats ha estat clau per a fer front a les dificultats de la pandèmia.

En l’anterior legislatura es va dur a terme la convocatòria de subvencions amb la seva conseqüent resolució per valor de 58 milions d’euros. 

Ho tenim tot a punt per signar el conveni i rebre els primers Fons Next Generation, que també arribaran a les entitats. Aquests fons europeus permetran actuacions de reforç de les polítiques d’igualtat i inclusió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; i serviran per millorar els equipaments d’atenció a les persones grans, a les persones amb discapacitat, modernitzar els serveis socials, establir projectes pilot d’innovació en serveis socials i realitzar actuacions per a millorar l’accessibilitat de les persones. 

La concreció d’aquestes actuacions la durem a terme de forma coordinada i conjuntament amb els ens locals i amb les entitats del tercer sector, com a actors que tenen un paper rellevant en els serveis socials i en els serveis d’atenció a les persones, i que concretarem mitjançant convenis interadministratius i convocatòries de subvencions, entre d’altres sistemes i eines.