ENTREVISTA DEL MES

“L’educació en el lleure està fent una funció preventiva essencial per a la infància a Catalunya”

1.- 278.000 persones es beneficien avui dels serveis i programes de la Fundació Pere Tarrés. Quins objectius us heu marcat per aquest any 2014?

Certament, aconseguir mantenir aquest impacte educatiu i social que comenteu de gairebé 280.000 persones amb rigor, constància i esforç ja és un gran repte per al 2014. Dins el Pla Estratègic Institucional, 2011-2015 durant l’any 2014 prioritzem el creixement de les activitats i dels projectes per continuar atenent les creixents necessitats educatives i socials d’acord amb la nostra missió, amb la doble finalitat de promocionar la persona i fer sostenible el projecte. En segon lloc, prioritzem la innovació, imprescindible per l’efectivitat i per mantenir i incrementar l’activitat que portem a terme i també per poder atendre millor els col·lectius als quals ens adrecem.

2.- La pobresa infantil ha esdevingut un problema social de primer ordre com a conseqüència de la crisi. Des de la vostra institució, quines actuacions públiques i privades creieu que caldria impulsar o reforçar per donar-hi resposta?

La Fundació Pere Tarrés reforcem els centres oberts i diaris com a instrument preventiu i pal·liatiu de situacions de pobresa infantil. Potenciem també la participació en activitats educatives en el lleure tant durant el curs escolar com especialment en períodes de vacances. Ho fem fonamentalment des de l’esforç voluntari dels centres d’esplai  federats i des de la distribució de més de 650.000 euros en beques a l’estiu.

Més enllà de l’impacte de les accions pròpies, entenem que aquestes ens donen coneixement de la realitat i legitimitat per opinar i reivindicar. En el moment present creiem que convindria reforçar les entitats socials que intervenen en l’àmbit d’infància no institucionalitzada. També convé una racionalització en el diagnòstic de carències i assignació de beques en els menjadors escolars que en algun cas pot comportar la necessitat de més recursos.

Cal potenciar els serveis socials i totes aquelles intervencions que treballin per a la promoció i l’empoderament de les famílies per trencar amb la situació de pobresa i marginalitat i tinguin recursos personals per educar plenament els fills.

Finalment, recordar que la intervenció per resoldre les problemàtiques socials és clau però no podem oblidar-nos d’avaluar l’efectivitat de les mesures que posem en marxa per saber si estan servint per resoldre o prevenir el problema.

2.- La vostra institució ha estat pionera a Catalunya en el camp de l’esplai i de l’educació en el lleure. Què aporta avui un esplai, que no pugui aportar la família o l’escola? Ha canviat el seu rol amb la crisi econòmica?

Aporta una acció educativa integral en el temps de lleure, que contribueix al desenvolupament de la persona com a ciutadà (responsabilitat, compromís, treball per a l’altre,...), que li dona sentit a la seva vida (valors), i que li permet adquirir un seguit de competències personals i professionals de gran utilitat. Transmet els valors de l’humanisme cristià des de la proximitat generacional del monitor i la monitora. A més, la crisi ha requerit l’atenció de més infants amb carències socioeconòmiques familiars. L’educació en el lleure està fent una funció preventiva essencial per a la infància a Catalunya.

4.- La Fundació és un referent en la formació de professionals de l’acció social i del Tercer Sector. Quines creieu que haurien de ser les prioritats en la formació d’aquests professionals en els propers anys?

Una excel·lent formació humanística, tècnica i en les competències professionals necessàries per orientar-los a resultats. Per tant que combini les dimensions del ser, saber i saber fer. Les conseqüències del treball dels professionals de l’Acció Social han de ser mesurables. Moralment estem obligats a que cada cop tinguin major impacte.

5.- Catalunya compta amb un teixit dens i plural d’entitats del Tercer Sector, però les lleis i les pràctiques de les Administracions no sempre les afavoreixen. Quins canvis són avui més urgents per enfortir aquest capital social del país?

El polític ha de valorar la gran importància que tenen les accions del Tercer Sector i la vertebració social que faciliten les entitats sense afany de lucre. I més enllà d’afirmar-ho ha de prendre les decisions que convingui amb una voluntat de discriminació positiva ver les entitats socials. Si no es fa així el liberalisme econòmic imperant i l’omnipresència de l’administració l’afebliran sense que cap instrument efectiu ens defensi.

Es tracta d’aturar-se a pensar davant cada regulació com aquella norma pot afectar el tercer sector i què es pot fer per promocionar-lo, deixant-lo fer i no fer-li la vida més difícil.

6.- La Taula del Tercer Sector acaba de complir 10 anys. Quin balanç en feu, i en què voldríeu que avancés la institució en els 10 anys vinents?

El balanç és indubtablement positiu. El sector ha emergit amb presència social, malauradament influïda també per l’increment de les  febleses socials convertides en notícia. L’acció de lobby davant l’administració ha facilitat alguns èxits en reivindicacions del sector i ha evitat mesures que podrien haver-lo afectat negativament. Amb tot i en aquest camp queda molt per fer. Els principals problemes en el moment actual són la tresoreria, a causa dels endarreriments en els pagaments, la fiscalitat amb un IVA que grava injustament les compres de les entitats socials  i que ens discrimina en els concursos públics afavorint les empreses mercantils.  

La Taula només avançarà des de la generositat de tots els seus membres, fixant prioritats ben definides, clares i a ser possible no masses, i treballant de valent per a aquestes. Una direcció forta que en sigui la cara visible, l’interlocutor molt respectat per l’administració, sense responsabilitat en la prestació de serveis que la Taula no hauria de fer i una Junta discreta i molt operativa. El gran objectiu combatre la pobresa i l’exclusió i millorar, des de les entitats socials i consolidant un model d’iniciativa social, el benestar  i el creixement de les persones.