"És imprescindible l'opinió i col·laboració de les entitats socials per defensar, protegir i garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació"

Fa una mica més d’un any, es posava en marxa l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, l’ens responsable del desplegament de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació i l’encarregat també de l’atenció i acompanyament a les víctimes de discriminació, entre moltes altres funcions. Entenem que quan es posen en marxa aquest tipus d’organismes, el primer any sempre és més costós degut a la necessitat de planificació, reorganització, disseny, etc., però què destacaríeu d’aquests primers mesos de funcionament?

Destacaríem el servei ofert a les persones a qui hem pogut atendre i escoltar, que en si ja és reparador. Parlem de persones que han patit discriminacions i a qui l’administració ha escoltat, amb suport psicosocial i jurídic. Les persones ens expressen que se senten ben acompanyades, escoltades i ateses, a vegades fins i tot quan les situacions denunciades no es resolen a través d’una sanció. Per tant, aquest servei ens permet donar resposta a situacions de discriminació que fins ara no tenien recorregut. De moment, estem atenent de manera presencial a l’àrea de Barcelona, i també telefònicament i telemàticament arreu de Catalunya.

També és interessant el procediment sancionador en l’àmbit administratiu que estem desplegant. En aquest sentit, no només imposem multes econòmiques, sinó que també treballem amb tot un seguit d’actuacions restauratives que generen reparació. 

Finalment, hem fet molta feina de difusió i sensibilització. En aquest primer any hem format més de 2.000 professionals de l'administració pública, d'entitats i de la ciutadania en general.

Un cop passat el primer any de funcionament, quines accions té pensades l’Oficina a curt i a mitjà termini?

Tenim un projecte molt ambiciós: la primera enquesta de gran abast sobre situacions de discriminació que es donen a Catalunya. L’engegarem aquesta tardor, i ens permetrà tenir accés a dades transversals sobre la discriminació, amb el focus en l’origen ètnic i racial. Necessitem dades acurades per fer millors polítiques públiques.

A més, continuarem reforçant la feina de sensibilització i la coordinació amb altres administracions i entitats. Difondrem nous materials de divulgació, com un conte dirigit a infants d'entre 6 i 9 anys i 3 guies de la Llei 19/2020, dirigides a professionals de l'administració pública, la ciutadania i el sector privat.

També aprovarem dos decrets, un per desplegar el procediment sancionador en l'àmbit de la igualtat de tracte i no-discriminació, i l’altre per crear la resta d’òrgans previstos en la Llei 19/2020, com l’Observatori de les Discriminacions o el Comitè de persones expertes, entre altres. 

Igualment, estem treballant per aprovar un Pla interdepartamental d'igualtat de tracte i no-discriminació quadriennal que especifiqui els compromisos de tots els departaments de la Generalitat.

La Llei 19/2020 reconeix més d’una desena d’eixos de discriminació en el marc dels quals les persones poden denunciar. En els mitjans de comunicació, cada vegada són més visibles les denúncies de persones que pertanyen als col·lectius que més pateixen aquestes situacions de discriminació. Aquest augment de la visibilitat està tenint algun tipus d’impacte?

Per descomptat, fan evident que les situacions i conductes discriminatòries ja no s’accepten, i poden tenir conseqüències tant socials com legals. El fet que es posin sobre la taula vivències i veus de persones a les quals no estem acostumades a escoltar, en especial des de les institucions i administracions públiques, fa també que persones que es troben en posicions similars contemplin la possibilitat de demanar suport.

Les discriminacions que pateixen les persones per la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, per les seves creences religioses, les persones racialitzades, les dones, la gent gran, etc. no paren de créixer i, en paral·lel, es detecta una normalització de les conductes abusives en termes de violència masclista entre adolescents i joves o de les violències sexuals, per posar només alguns exemples. Com estan influint els discursos d’odi promoguts des de l’extrema dreta en tot aquest clima i què es pot fer des de les administracions i des de la pròpia ciutadania per contrarestar-los? 

És evident que els discursos d’odi són la base d'aquestes discriminacions i violències, que cal recordar que encara continuen sent molt poc denunciades (es calcula que la infradenúncia està al voltant del 80%). Trobem discursos d’odi en el nostre dia a dia, en situacions que es van reproduint i normalitzant, de vegades de manera silenciosa, i des d’aquí escalen cap a agressions molt més greus.

Gràcies a la Llei 19/2020, a Catalunya tenim per primer cop una norma que regula infraccions administratives per situacions que no arriben a tenir pes penal, i aquesta és una de les eines amb què comptem les administracions públiques per contrarestar els relats discriminatoris. Aquest any també tenim previst aprovar el Protocol del Deure d’Intervenció, un instrument que facilitarà el paper proactiu del personal de les administracions públiques i dels serveis sostinguts amb fons públics davant de qualsevol situació de discriminació. 

Per una altra banda, les administracions hem de treballar també en la prevenció d’aquest tipus de violències i discriminacions, i promoure transformacions profundes que vagin a l’arrel de les desigualtats. Perquè només amb sancions no podrem transformar el relat de l’odi, cal fer polítiques públiques.

Què podem fer les entitats del tercer sector social per contribuir al compliment i desplegament de la Llei 19/2020 i quin paper podem tenir el tercer sector social en la mateixa Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació?

Les entitats teniu un paper clau, com ja el vau tenir en la redacció i aprovació de la llei. Ara cal difondre-la, perquè encara és molt desconeguda dins del tercer sector, i sobretot entre el conjunt de la població. Donar a conèixer la llei és també donar a conèixer l’Oficina i la possibilitat de denunciar situacions de discriminació que puguin constituir infraccions administratives. 

Des de les entitats també es pot impartir formació que aprofundeixi en el coneixement de les diferents formes de discriminació i que expliqui com operen. Només amb formació, acompanyament i seguiment podrem deixar de reproduir les diferents formes de racisme, classisme, capacitisme, grassofòbia, sexisme, LGBTI-fòbia, etc.  

I per últim, necessitem que les entitats formin part dels espais de participació que estem posant en marxa per al desplegament de la llei. És imprescindible la vostra opinió i col·laboració per defensar, protegir i garantir els drets humans i el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació a tot Catalunya.