Igualtat efectiva entre dones i homes
Aquest 8 de març hem viscut una jornada històrica. Milers de dones, i homes, hem sortit al carrer per defensar igualtat efectiva entre homes i dones. La bretxa salarial, la discriminació de les dones per una raó, simplement, de sexe és una realitat que el Tercer Sector Social vol i ha de denunciar.
Alhora, la discriminació de les dones en el mercat laboral i la necessitat de conciliació de les feines remunerades amb les tasques de cura fa que les dones tinguin una menor taxa d’ocupació, jornada laboral, temporalitat i salaris. Això provoca que, de mitjana, cotitzin menys, cosa que fa que tinguin menys ingressos quan cobren la prestació d’atur o una pensió contributiva. Si parlem de xifres, set de cada deu treballadors que cobren menys de 1.000 euros són dones; la bretxa salarial frega a casa nostra el 24% i la taxa de parcialitat femenina triplica la masculina, arribant a superar el 22%.
Per la Taula d’entitats del Tercer Sector les principals causes de la pobresa femenina són la menor participació de les dones en el mercat laboral i el no reconeixement econòmic ni social d’altres feines que assumeixen les dones de manera majoritària (essencialment, tasques de cura i manteniment de la llar). Aquests dos factors combinats suposen una vulnerabilitat major de les dones en totes les etapes de la vida, tant si són laboralment actives com si cobren prestacions.
Segons el Baròmetre del Tercer Sector Social 2017, publicat per la Taula del Tercer Sector, de mitjana, el 76% de les plantilles de les entitats del Tercer Sector Social són dones (24% homes). En general, totes les posicions de la plantilla estan ocupades de forma majoritària per dones. Són les tasques de producció les que ho estan en menor mesura.
Per la Taula d’entitats del Tercer Sector, una gran part de la pobresa de les dones està condicionada pel gènere, és a dir, que les trajectòries vitals d’homes i dones tenen fets distintius i riscos determinats que fan que, en termes probabilístics, la pobresa acabi afectant més les dones que els homes. Per tant, un enfoc adequat hauria de tenir en compte no només l’accés a recursos materials (ingressos), sinó també simbòlics (estatus) i relacionals (xarxes).
