"La societat, amb la seva mirada adultocèntrica, té por de cedir als infants i adolescents la part de poder que els correspon"

Ben aviat se celebren eleccions municipals, des del món local com es poden defensar els drets de la infància i l’adolescència, sobretot la que està en una situació de vulnerabilitat, i garantir la igualtat d’oportunitats? Com les entitats socials poden treballar de manera més estreta amb el món local?

Des del món local és molt important la defensa dels drets de la infància i l'adolescència perquè és en la comunitat més propera a l’infant, on sovint es vulneren els seus drets. Tenim regulació suficient per garantir la defensa dels seus drets, però calen polítiques decidides i valentes a favor de la infància i la igualtat d’oportunitats, fent un treball conjunt entre  l'administració i les entitats socials del territori. També són necessaris pressupostos que posin en el centre la infància. Com diu la recomanació de 2013 de la Comissió Europea, la millor inversió que qualsevol administració pot fer és en tot allò que té a veure amb la infància i l'adolescència. Els estudis demostren que una bona inversió, sobretot en els serveis destinats a la petita infància, implica una menor despesa pública social quan aquests infants i adolescents esdevenen persones adultes.

En els darrers anys, es constata un increment de les situacions de vulnerabilitat social en la infància i l’adolescència. A Catalunya, el risc de pobresa i exclusió infantil és de gairebé el 33% i Espanya és un dels països de la Unió Europea, junt amb Romania i Bulgària, amb més pobresa infantil. Quines polítiques i/o mesures cal desenvolupar per revertir aquesta situació?

Cal invertir en ajuts per a les famílies amb infants a càrrec i que aquests siguin de fàcil accés. Garantir la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de l’infant i l'adolescent demanda que tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques i  que puguin accedir a una educació de qualitat, tant dins com fora de l’escola. Per tant, calen polítiques de suport a les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat i invertir en serveis per a la petita infància, que ajudin a detectar riscos socials i que acompanyin les famílies en el paper de criança que els pertoca. Alguns exemples serien el foment de les places d’escola bressol, l’obertura d’espais familiars, el seguiment de les famílies en situació de més vulnerabilitat amb fills a càrrec i la derivació àgil als serveis de salut en cas de necessitat (suport emocional o unitat d’atenció precoç).

La PINCat demana apostar per l’educació 360 en el projecte educatiu del municipi, com consideres que aquest enfocament pot ser una palanca de canvi i de generació d’oportunitats per a la infància en una situació més vulnerable?

No hi ha cap mena de dubte que les persones ens eduquem al llarg, però també en l’ample de la vida, i en aquest ample, trobem l’esplai, l’esport, la cultura, els campaments, els caus, o l’escoltisme, entre altres; en definitiva, totes les activitats educatives que, junt amb l’horari lectiu, contribueixen al desenvolupament integral de l’infant i l'adolescent. Garantir la igualtat d’oportunitats implica potenciar la possibilitat que tots els infants i adolescents puguin accedir a les activitats que es desenvolupen fora de l'escola. Calen sistemes de beques garantistes per facilitar que qualsevol infant i adolescent pugui accedir als temps educatius del migdia, a les extraescolars, a les escoles de música, als caus, etc.

La participació de la pròpia infància en les qüestions que l’afecten continua sent un repte pendent, l’àmbit local sembla l’àmbit més proper per afavorir aquesta participació. Com s’hauria de canalitzar aquesta participació de la infància en l’elaboració, seguiment i avaluació de les polítiques locals?

El dret a la participació dels infants i adolescents, en tots els àmbits que els impacta, és un dels més vulnerats. Cal recordar que els consells d’infants municipals realment han de servir per recollir l’opinió dels infants i per codissenyar les polítiques que els afecten, però aquests consells no poden ser uns espais de falsa participació per lluïment de polítics que, de vegades, pretenen instrumentalitzar la participació de la infància i l'adolescència sinó que amb aquests espais tenim una oportunitat magnífica per fer visible la veu de la infància, que representa el 15% de la població de Catalunya.

La salut mental en la infància és un tema que preocupa molt les entitats socials, sobretot a partir de l’impacte que la pandèmia ha tingut en l’empitjorament de la situació. Quines serien les mesures prioritàries per promoure el benestar de la infància i abordar la seva salut mental des d’un enfocament preventiu i comunitari?

Podríem anomenar tot un seguit de recursos per millorar la salut i el benestar dels nostres infants i adolescents, però em sembla més interessant destacar l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha desenvolupat una enquesta preguntant als infants com es troben. Penso que és un bon exemple per saber realment què en pensen els nens i les nenes sobre el seu estat de benestar amb l'objectiu de crear, conjuntament amb aquestes nous recursos, que millorin el seu benestar. D’altra banda, cal una reorganització dels recursos de salut dirigits a la infància i l'adolescència i treballar per a l’optimització dels mateixos.  Des de la PINCat, pensem que els recursos segurament són suficients, però, l’organització i la distribució territorial dels mateixos indubtablement tenen recorregut de millora.

La PINCat es va crear fa més de 10 anys per fer visible i denunciar la vulneració de drets en la infància i l’adolescència. Quins són els reptes de la plataforma?

Tot i el camí recorregut durant aquests 10 anys, vetllar per la no vulneració dels drets de la infància i l'adolescència continuarà sent una prioritat de la PINCat. Sembla mentida, però encara s’ha de fer molta sensibilització sobre els drets que tenen els nens i les nenes perquè la societat, amb la seva mirada adultocèntrica, La societat, amb la seva mirada adultocèntrica, té por de cedir als infants i adolescents la part de poder que els correspon.

Per descomptat la lluita contra la pobresa infantil i el treball cap a una societat més benestant pels infants són la prioritat màxima que la PINCat haurà de defensar, tant en aquest present més immediat com en el futur més proper, sense perdre de vista que estem en un moment globalment complicat que amenaça l’estabilitat de les societats actuals i la forma de viure de la humanitat en general.