Les ciutats són espais claus per fer front als discursos d’odi, proposant un discurs alternatiu de defensa dels drets'

 

Efectivament, estem vivint una pujada de l’extrema dreta arreu d’Europa, que ja ha arribat a Espanya. És molt preocupant tenir més de 50 diputats ultradretans al Congrés i és encara més preocupant que formacions polítiques que es diuen democràtiques adoptin propostes i discursos propis de l’extrema dreta, com estem veient a llocs com Madrid, en temes com el negacionisme de la violència masclista o l’estigmatització de les persones migrades.

 

Les ciutats són espais claus per fer front als discursos d’odi, proposant un discurs alternatiu de defensa decidida i valenta dels drets, com Barcelona fa des de fa anys. A més, els ajuntaments son les administracions més properes a les persones, i per tant les que percebem més directament les greus situacions d’emergència social que pateix gran part de la població, una dècada després de l’inici d’una crisi que s’ha tornat estructural. És urgent protegir els drets socials i crear horitzons d’esperança per a la gent. L’Ajuntament de Barcelona fa enormes esforços per garantir drets, però sovint ens trobem sols; el govern de la Generalitat i de l’Estat han de fer la seva part, en particular per a garantir el dret a l’habitatge i combatre la pobresa infantil i juvenil, que és una vergonya per a la nostra societat.

 

 

Barcelona ha estat històricament una ciutat referent de lluita pel reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i ho segueix sent. Afortunadament, els discursos d’odi contra les persones LGTBI tenen menys ressò a Barcelona que a altres llocs, però en tot cas la millor resposta a aquests discursos és seguir fent polítiques LGTBI ambicioses. Durant el mandat 2015-2019, les polítiques sobre diversitat sexual i de gènere han viscut un impuls sense precedents en l’Ajuntament. Alguns dels principals avenços han sigut la creació del Centre LGTBI, incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el funcionament quotidià de l’Ajuntament i en l’educació, iniciatives per promoure un bon abordatge de la diversitat sexual i de gènere a les empreses i per la inclusió laboral de les persones trans (que pateixen més d’un 80% d’atur), i diverses mesures en relació a la memòria LGTBI de la ciutat.

 

Les prioritats del nou mandat són potenciar el Centre LGTBI com referent comunitari i cultural de temàtica LGTBI, reforçar la lluita contra la LGTBIfòbia -no només les agressions a l’espai públic sinó també en àmbits com la salut, l’educació i el món laboral-, millorar l’atenció ginecològica de les dones lesbianes i bisexuals i la millora de l’atenció a les persones intersexuals, la intervenció decidida en l’àmbit de l’esport i seguir millorant la inclusió laboral de les persones trans, amb serveis específics com Transocupació.

 

 

La nova mesura de govern vol crear aliances per una Barcelona lliure de violències masclistes, implicant a tota la ciutadania i en particular als homes en la lluita contra les violències. A més, volem impulsar sinèrgies amb els sectors cultural, educatiu i de salut per transformar els imaginaris masclistes que legitimen les violències, i donar un pas més en millora de la coordinació i dels serveis existents d’atenció a les violències masclistes.

 

Una de les principals novetats en aquest àmbit és que prioritzarem l’atenció a la violència sexual, que és el tipus de violència masclista que fins ara ha rebut una atenció menys completa per part de les institucions. Definirem un model integral d’abordatge de les violències sexuals, posant a les dones al centre i posant l’accent en la prevenció. Això inclou una aposta decidida per una educació sexual i afectiva feminista i interpel·lar als homes perquè siguin aliats en la lluita contra les violències, com fa la campanya “El present és feminista”.

 

 

Més enllà de la conclusió respecte a la cerca de feina, el projecte ha tingut un efecte significatiu en la millora del benestar i en la reducció de les privacions materials, ha incrementat la satisfacció amb la vida i la salut mental de les persones participants. La política de rendes no és competència municipal però el B-MINCOME ha permès algunes mesures que l’Ajuntament pot reforçar de manera immediata. De la mà del Pla de Barris –que ja ha contribuït a reduir les desigualtats entre districtes–, es reforçarà el desplegament de polítiques comunitàries als barris amb més desigualtat de la ciutat, i seguirem avançant en la desburocratització de l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, que ja vam iniciar amb el projecte Impulsem.

 

Addicionalment, hem pogut constatar que les polítiques de formació i ocupació s’haurien d’adreçar prioritàriament als col·lectius amb més necessitats de recursos monetaris, atès que això els permet entrar en el circuit de prestacions estatals i actuen també com un mecanisme efectiu per regularitzar determinades situacions administratives que impedeixen treballar, sobretot en el cas de persones estrangeres. Pel que fa al Recurs Econòmic Ciutadà (REC), i més enllà del B-MINCOME, es continuarà treballant perquè es consolidi el seu ús en els barris de l’Eix Besòs com un mitjà de pagament que enforteixi l’economia de proximitat. El B-MINCOME ens recorda també que és urgent que la Generalitat implementi de forma completa la Renda Garantida de Ciutadania, a banda de l’aprovació definitiva d’un reglament que resta pendent des de fa més de dos anys.