Les despeses energètiques han augmentat un 40% més que el nivell de vida en els últims 10 anys

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 35 federacions que representen més de 3.000 entitats socials, ha presentat aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès l’informe ‘El preu de l’energia, factor clau en l’augment de la pobresa energètica’. La presentació del dossier ha anat a càrrec de coordinadora del dossier i directora d’Ecoserveis, Marta Garcia. Posteriorment hi ha hagut un debat amb tres experts d’entitats socials: Susanna Roig, directora d’Intervenció Social de Creu Roja Catalunya, Antonio Toribio, coordinador del servei de pobresa energètica i inserció al districte de Nou Barris de l’Associació Benestar i Desenvolupament (en representació d’ECAS) i Sònia Lacalle, advocada del Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona (en representació de Càritas Catalunya).

L’informe que s’ha presentat avui se centra en analitzar com funciona el mercat energètic, què condiciona els preus de l’energia, quines mesures de protecció existeixen, i quin efecte tenen els preus en el benestar de les persones. Finalment s’exposaren una sèrie de recomanacions polítiques per tal d’incidir en el preu de l’energia com a un dels factors causants de la pobresa energètica.

Segons la Taula del Tercer Sector Social el preu de l’energia té incidència sobre el benestar, tant a nivell físic com psicològic. Segons les últimes dades de l’IDESCAT, a Catalunya més de 645.000 persones amb dificultat per pagar els subministraments. L’informe sosté que a l’estat Espanyol estem pagant per l’energia preus superiors a la mitjana europea mentre que el nostre poder adquisitiu està per sota dels altres Estats membres, que fa que el cost en subministraments bàsics tingui una càrrega més gran en la “cistella” bàsica de les llars a casa nostra.

La Taula del Tercer Sector alerta que de tots els Estats membres, Espanya és el país amb un major increment de preus del gas per consumidors domèstics des de 2010, més d’un 70% (sense impostos). A nivell domèstic, a l’Estat espanyol una família que pagava de mitjana, l’any 2008 per exemple, 1.566€ en concepte de despeses energètiques l'any 2018, pel mateix consum estaria pagant 2.238 €, és a dir més d’un 40% més. Es constata, també que els preus de l’energia han evolucionat a un ritme molt superior al que ho ha fet el nivell de vida.

Evolució respecte l’IPC i del salari brut anual:

El preu de l’electricitat no ha parat d’augmentar durant els últims 10 anys. Aquest increment representa que el 2016 es pagava un 66,7% més per l’energia que al 2006, mentre que l’IPC només ha augmentat un 14,7%. Pel que fa al gas ciutat, tot i que el preu és més fluctuant, la tendència també és a l’augment. Des del 2006, el preu del Kw/hora del gas ha augmentat en un 40%, respecte el 14,7% d’augment de l’IPC. oA més, els salaris s’han mantingut estables des de 2008. Això representa que hem de destinar major part del nostre salari a pagar per l’energia. Per tant, el preu de l’energia afecta de manera doble als usuaris, d’una banda perquè el preu ha augmentat per si mateix i per l’altre perquè els ingressos no han augmentat.

Segons l’informe de la Taula del Tercer Sector l’electricitat i el gas es graven amb un IVA del 21%, com si es tractés d’un bé de consum més. Si entenem que l’energia és un requisit indispensable per satisfer molts drets bàsics, creiem que se li hauria d’aplicar un IVA reduït o superreduït, com es fa en altres béns de primera necessitat com el menjar, alguns medicaments, o la majoria de llibres.

A l’espera de fer un anàlisi més exhaustiu, l’informe de la Taula del Tercer Sector també fa una primera valoració de la implementació del nou bo social, aprovat l’octubre de 2017. El bo social es configura com una protecció social per a consumidors en una situació de vulnerabilitat. El Bo Social és un mecanisme regulat per l’Estat Espanyol que està destinat a protegir als consumidors vulnerables i famílies nombroses a través de descomptes que han d’aplicar les companyies comercialitzadores.

Davant el nou bo social la Taula del Tercer Sector constata, principalment, les consideracions següents:

• Cal dissenyar tarifes socials per a diferents fonts d’energia, no només per l’electricitat.

• Repensar el criteri família nombrosa: Actualment hi tenen accés famílies que potser no ho necessiten, mentre que col·lectius que potencialment serien més vulnerables, com les famílies monoparentals, no s’hi inclouen explícitament. S’haurien d’establir uns criteris per tal que el bo social financi la tarifa dels col·lectius que realment ho necessiten: que cap col·lectiu en quedi fora, i que no hi pugui accedir qui no en té necessitat.

• Simplificar al màxim la informació disponible i la seva tramitació per tal que això no constitueixi una barrera.

L’informe presentat avui també posa en valor la tasca feta per les entitats socials del país a l’hora de lluitar contra la pobresa energètica. Des del tercer sector s’ha de seguir apoderant a les persones en situació de vulnerabilitat per a que tinguin el màxim coneixement possible i per tant puguin prendre decisions sobre com reduir el preu que paguen a la seva factura, però també sobre quin tipus de model energètic fomenten amb el seu consum energètic. Finalment, subratllar la importància de les organitzacions del tercer sector com a societat civil organitzada que pot contribuir a la transformació del sistema energètic exercint una acció d’incidència política realment efectiva, per exigir que el preu que paguem per l’energia sigui just.