Les seqüeles de la inseguretat en l’habitatge en la salut dels infants

L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància, i la pandèmia del Covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. Ho assegura l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, de l’Observatori de Promoció de la Infància de la Fundació Pere Tarrés. El document estableix una correlació entre la inseguretat residencial i la salut emocional i física dels infants. L’informe, a càrrec de Rosalina Alcalde, cap de Metodologia i Estudis del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha analitzat les condicions en què viuen 176 famílies de 24 centres de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés. “La crisi social de la Covid-19 té un efecte devastador a les famílies de classe obrera i treballadora”, ha apuntat Alcalde. “L'empobriment i l'absència de xarxa familiar de suport és una combinació explosiva per aquestes famílies, moltes d'elles estrangeres. Les xarxes de suport són clau en contextos d’aquest tipus”. 

La radiografia que mostren les dades és la d’una família monoparental, amb només la figura de la mare, amb ingressos inferiors als 700€ i amb un risc molt elevat de perdre el seu habitatge. L’informe també evidencia que les condicions dels habitatges familiars han empitjorat arran la Covid-19 i són la causa de malalties com l’estrès o l’ansietat, a més tot això té un impacte emocional per l’estigma de la pobresa i afecta al rendiment escolar.

La Fundació Pere Tarrés posa sobre la taula mesures per a millorar la qualitat de vida d’aquestes famílies, com regular el mercat de l’habitatge per aconseguir una reducció dels preus o activar protocols per aquells infants que han patit un desnonament.