"Ni tots els elements dels drets socials són cars ni els drets civils i polítics surten gratis"

El 10 de desembre de 1948, tot just fa 75 anys, les Nacions Unides aprovaven la Declaració Universal dels Drets Humans. Des d’aleshores, el món ha canviat molt, però l’exigència del compliment d’aquests drets es manté encara vigent. Mentre això passa, però, la societat civil organitzada, l’acadèmia i altres sectors socials, han continuat conceptualitzant i reclamant nous drets que consideren que haurien de ser inherents a les persones: els Drets Humans Emergents.

Han passat 75 anys: encara és vigent, en termes socials, la Declaració Universal de Drets Humans? Què va suposar per als Estats la seva aprovació i per què hem de reivindicar-ne avui el seu compliment?

Absolutament vigent i, malauradament, encara pendent de plena aplicació. El valor de la DUDH és el de ser el primer gran acord  internacional que concreta una relació de drets i llibertats dels que tots els éssers humans en són titulars. Ho fa en aplicació de la Carta de les Nacions Unides que, tres anys abans, havia elevat per primer cop al pla internacional el tracte que els Estats dispensessin a les persones que es troben sota la seva jurisdicció. Fins aquell moment, podíem dir que el dret internacional era aliè a aquesta qüestió, que es considerava un “afer intern”. La Carta i la DUDH canvien completament aquesta perspectiva i només per això val la pena posar-les en valor. Ara bé, tot i els indubtables avenços des de 1948, els drets recollits a la Declaració encara són lluny de ser una realitat a molts llocs i és per això que encara cal reivindicar-ne el compliment.

Què són els Drets Humans Emergents i per què són complementaris a aquells que formen part de la Declaració Universal de Drets Humans?

Malgrat l’indubtable valor de la DUDH, el cert és que les societats han canviat moltíssim en 75 anys i que hi ha reptes i necessitats que no es podien ni imaginar l’any 1948. Els drets humans són evolutius com demostra el fet que a partir de 1948 s’han anat adoptant tractats internacionals d’abast universal i regional que desenvolupen i actualitzen la Declaració. Per això, sense posar en qüestió la DUDH com a estàndard mínim universal, cal lluitar pel reconeixement de nous drets, per la reinterpretació de drets clàssics i per l’exploració de noves vessants dels drets. Totes aquests aproximacions constitueixen el que anomenem drets humans “emergents” que, com dic, no contradiuen sinó amplien i complementen la relació de drets de la DUDH.

I quins són aquests drets humans emergents i què proposeu respecte aquests?

Els drets humans emergents són reivindicacions legítimes, en virtut de necessitats o preocupacions socials actuals, dirigides a la formulació de nous drets humans individuals i col·lectius en el pla nacional i internacional. Hi ha un document de 2007, elaborat per la societat civil i aprovat en el marc del segon Fòrum de les Cultures de Monterrey, la “Declaració Universal de Drets Humans Emergents”, que conté fins a 50 d’aquests drets. Els drets que s’hi recullen són força heterogenis. Hi ha l'extensió de drets ja reconeguts a col·lectius que no en gaudeixen, com per exemple, el dret al matrimoni igualitari; l'ampliació de l’abast o noves interpretacions més àmplies de drets humans clàssics, com ara el dret a l’educació “inclusiva” o “no segregada”; o els drets sexuals i reproductius i, finalment, hi ha formulacions noves com el dret a la pau, el dret a la ciutat o el dret a una renda bàsica universal. Al final, l’objectiu de tot dret emergent... és deixar de ser “emergent”, és a dir, en fase de gestació, i passar a ser “positiu”, és a dir, vigent i obligatori.

Des de la Taula del Tercer Sector Social, portem 20 anys reivindicant els drets socials. Tot i això, sovint s’ha tingut una concepció devaluada d’aquests drets i s’ha vinculat la seva garantia a la disponibilitat de recursos. Com podem superar aquesta perspectiva?

Cal recordar que tots els drets tenen elements que són relativament barats i d’altres que, en canvi, són costosos en termes econòmics. Intuïtivament, pot semblar que hi ha drets que es resolen amb la mera “abstenció” de l’Estat (llibertat d’expressió, prohibició de la tortura), però no és cert. La realització efectiva d’aquests drets requereix accions de promoció, de formació, etc. D’altra banda, els drets polítics també són cars (cal organitzar eleccions cada X anys, pagar els membres del Parlament, etc.) com ho és tenir un sistema judicial independent que permeti garantir aquests i altres drets... Així mateix, hi ha elements dels drets socials que són perfectament comparables amb els dels drets civils i polítics (per exemple, la prohibició de la discriminació en l’accés a l’habitatge o als serveis de salut o a l’educació). Per tant, ni tots els elements dels drets socials són cars, ni els drets civils i polítics surten gratis. Un cop ens adonem d’això, i de que els drets són més una inversió que una despesa, és una decisió de política pública (i de bona administració o no) posar els recursos necessaris (dins dels sempre finits pressupostos públics) en la realització dels drets humans.

Els Drets Humans Emergents reivindiquen elevar a dret qüestions com la Renda Bàsica Universal (RBU). Per què creus que és necessari tractar- la com un dret?

Perquè la RBU és instrumental per a garantir una vida digna. I la dignitat humana és, en darrera instància, el fonament últim i raó de ser de tot el sistema de drets humans.

Quins creus que són els grans reptes en matèria de Drets Humans a casa nostra? Com creus que podem contribuir-hi des de les entitats socials?

Atendre adequadament i en termes de drets les persones més vulnerables de la nostra societat: les persones migrants, els infants, la gent gran, les persones amb discapacitat... Cal recordar que tot i que els drets humans són els mateixos per tothom, la situació de base de cadascú és molt diferent i que per assolir una igualtat real en el gaudi dels drets, les administracions han de reforçar els drets de les persones que es troben en pitjors condicions. Aquestes polítiques socials encara són, al nostre país, insuficients en recursos i exageradament burocràtiques quant als procediments. Crec que les entitats socials en són plenament conscients i ja contribueixen amb escreix a la realització dels drets socials de les poblacions més desafavorides.