Societat civil i actors locals reclamen que la Unió Europea situï els drets socials al centre de la nova agenda política europea

En el marc del Dia Internacional dels Drets Humans, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i el consorci Catalunya Internacional han organitzat un nou debat Europa Social amb el títol 'Els drets socials al centre de la nova agenda europea: reforçant la incidència de la societat civil i els governs locals i regionals’, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. Enguany aquest cicle, ha reunit persones expertes de diversos organismes (locals i europeus) i de diferents territoris (Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Catalunya) que han analitzat els límits i els èxits de l’agenda social europea de la darrera legislatura i que sobretot han debatut sobre les prioritats socials del nou cicle 2024-2029.

En un context de crisi de les desigualtats i debilitament dels sistemes de benestar i d’impacte social de l’emergència climàtica i dels conflictes bèl·lics, la lluita contra la pobresa i l’exclusió és una prioritat. El 21% de la població de la Unió Europea (més de 94 milions d’europeus) està en risc de pobresa o exclusió social, segons les últimes dades d’Eurostat. Espanya és el tercer estat de la UE amb una taxa de pobresa o exclusió més alta, per darrere només de Romania i Bulgària. També és prioritari la defensa i la garantia dels drets humans en plena irrupció social i institucional de populismes d’extrema dreta. 

“Hem de construir aliances de baix cap a dalt, entenent Europa com el lloc on fer-les efectives perquè, a Catalunya, tenim cinc reptes que compartim a l’àmbit europeu: la lluita contra la pobresa i l’exclusió, l’accés a un habitatge digne, la soledat no desitjada, la salut mental i la promoció de l’autonomia de les persones amb dependència” ha apuntat Enric Morist, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. “El context actual és molt volàtil i totes les democràcies, no només les europees, han de fer-hi font. Europa haurà de decidir si en surt més forta o més feble i això dependrà de si és capaç d’impulsar polítiques que millorin la vida de les persones” ha afirmat Laura Foraster, directora general de Catalunya Internacional.

“Les universitats compartim amb les entitats del tercer sector un mateix objectiu: la transformació social perquè la nostra obligació és obrir els ulls a la complexitat” ha exposat  Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, a la benvinguda institucional. 

L’agenda política de la UE per als propers 5 anys

En aquesta nova legislatura, el nou Parlament Europeu i la nova Comissió Europea hauran d’abordar polítiques socials tan essencials com la creació de la primera Estratègia Europea Anti-Pobresa, el primer Pla d’Acció europeu per a l’Habitatge Accessible, enfocat al suport als estats membres; i un Pla d’Acció per al desenvolupament del Pilar Europeu de Drets Socials, a més de donar resposta a reptes fonamentals per al tercer sector social com l’economia circular, la inclusió sociolaboral i l’impuls formatiu, salut preventiva i salut mental, i desinformació i verificació. Sobre la taula, també haurà d’afrontar temes candents com el desenvolupament del Pacte Europeu de Migració i Asil (particularment rellevant pel que fa a la consolidació de l’anomenada ‘solidaritat a la carta’ o les relacions amb tercers països per a evitar l’entrada de població d’origen migrat dins les fronteres de la UE), del Reglament europeu sobre intel·ligència artificial (una normativa sense precedents que encara presenta reptes per a la garantia de drets humans i la participació efectiva de la societat civil en la seva implementació), i del Pla d’adaptació al canvi climàtic (una qüestió important per al tercer sector social perquè els impactes de la crisi climàtica tenen més efecte entre les comunitats més vulnerables).

“En el darrer Eurobaròmetre, el 33% de la població europea diu que està preocupada per la pobresa i l’exclusió i el 32% per la salut pública, com aquests temes ocupen l’agenda política europea?” ha plantejat Carlos Susías, president d’EAPN ES i EAPN (la xarxa europea de lluita contra la pobresa i l’exclusió). Susías ha alertat que “les polítiques socials no estan de moda just en un moment en què el Parlament Europeu té menys pressió que mai per impulsar-les” i ha alertat que la previsió és que “no hi hagi més diners, que es gasti més en defensa i que no s’augmentin impostos”.

Pel que fa als discursos d’odi, Ana Martínez, responsable de projectes de la xarxa Da Migra, que acompanya dones migrades a Alemanya ha alertat de la influència d’aquestes idees discriminatòries i estigmatitzadores. “En el debat polític s’estan jerarquitzant les persones migrades segons si són ‘bones’ o ‘dolentes’ sense tenir en compte la seva plena inclusió”. Una idea que ha reforçat Bàrbara Mitats, responsable de programes i serveis federatius de Salut Mental Catalunya. “Les entitats socials podem donar eines i estratègies a les persones a les quals acompanyem però, si volem avançar, hem de construir una societat lliure d’estigmes, discriminació i violències”. 

A la cloenda institucional, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha plantejat redoblar els esforços en inversió social i ha remarcat que l’aposta del Govern en matèria social està alineada a la implementació del Pilar Europeu de Drets Socials en la nova legislatura comunitària. “L’agenda social europeu s’ha de reforçar des de tots els països de la Unió Europea. El Pilar conté accions com posar en marxa la primera estratègia de lluita contra la pobresa, abordar les cures de llarga durada en unes societats europees cada vegada més envellides i implementar la garantia infantil europea”.

El paper de la societat civil i els governs locals i regionals

La societat civil i els governs locals i regionals reivindiquen poder participar en la definició de l’agenda política i social europea i implicar-s’hi de manera activa no només en la presa de decisions sinó també en l’execució de les polítiques públiques.

“Cal empoderar les organitzacions i les xarxes antiracistes, incloure la seva veu en totes les polítiques socials i reforçar els elements de supervisió i denúncia dins les polítiques públiques” ha argumentat Danijel Ćubelić, vicepresident de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (ECCAR). “Sobre el paper hi ha estructures per garantir la participació de la ciutadania, la qüestió és que la seva opinió es tingui realment en compte i tingui un rol significatiu, no només de consulta” ha apuntat Maria Nikolopoulou, vicepresidenta del Grup d'Igualtat i de la secció NAT (agricultura, desenvolupament rural i medi ambient) del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE).

Des del territori, els actors locals han demostrat ser fonamentals per assegurar no només la sensibilització de la ciutadania sobre el projecte europeu sinó també per l'efectivitat en la implementació de les seves polítiques: des dels fons Next Generation fins a la gestió dels fons estructurals, passant per la lluita contra la desinformació i la polarització o el reforç de l’efectivitat de les institucions democràtiques.

Així ho ha recordat Hamza Bennis, responsable de treball, digitalització i serveis públics del Consell Europeu de Municipis i Regions (CEMR). “La cohesió social comença amb els governs locals i regionals, que són els que estan més a prop de les persones i que implementen el 70% de la legislació europea. El sistema de governança europeu només serà possible si tots els nivells són escoltats i tinguts en compte en el desenvolupament de les polítiques públiques i si aquesta tasca s’amplia incorporant-hi actors públics i privats”.

La mostra d’aquesta col·laboració público social l’ha exemplificat Raffaella Scalisi, coordinadora de relacions internacionals i projectes estratègics de Torino Social Impact (Itàlia). “Promovent l’emprenedoria social i la inversió d’impacte, hem pogut articular aliances amb actors diversos (públics, privats, socials i acadèmia) a nivell territorial, amb més de 340 actors involucrats”.

Pilar Muro, professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-Universitat Ramon Llull (URL), ha posat en relleu la implicació de les universitats en aquesta col·laboració público social. “Les universitats també ens hi hem d’implicar, des de la recerca i l’acadèmia, sumant-hi per obrir diferents vies que donin resposta a les necessitats de les persones [en situació o risc d’exclusió social]”.