La insuficient inversió en polítiques d’infància; l’alta taxa de pobresa infantil, la segregació escolar i l’abandonament escolar; l’escassetat de recursos per a la salut mental i les llistes d’espera i la falta d’accés universal al lleure educatiu són exemples de la vulneració dels drets de la infància.
Proposa 6 mesures prioritàries: reduir la pobresa infantil; garantir la inclusió i equitat educativa; millorar els pressupostos per als serveis socials bàsics; assegurar l’accés a un servei sanitari sense barreres d’entrada i de qualitat, i millorar el sistema de protecció a la infància i la protecció dels drets fonamentals d’infants i adolescents.
Amb motiu de les eleccions del 12-M al Parlament de Catalunya, el document recull 20 propostes electorals de les entitats socials que treballen amb la infància centrades en 6 prioritats: mesures per reduir la pobresa infantil; inclusió i equitat a l'educació; dotació pressupostària per als serveis socials bàsics; accés a un servei sanitari sense barreres d’entrada i de qualitat; millora del sistema de protecció i protecció dels drets fonamentals de la infància.
La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya neix com a voluntat de coordinar els Moviments de Renovació Pedagògica, definits al 1983. Agrupa associacions del professorat de nostre país que tenen per objectiu impulsar la innovació i la millora educativa. Els nostres associats són educadors i educadores de tots els nivells educatius, des de l'escola bressol fins a la universitat i les escoles d'adults, i tant de l'educació formal com de l'educació no formal.
L’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil és clau perquè, per primera vegada, es compta amb un full de ruta que aborda la pobresa infantil de manera preventiva, transversal i amb una mirada a llarg termini. També queda en l’aire la millora de l’accés al lleure educatiu; l’actualització de les prestacions socials vinculades a la infància, l’adolescència i la joventut; la implementació de la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència i el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental amb polítiques de prevenció i protecció en la infància i l’adolescència i
La Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha consensuat un posicionament sobre l'ús dels mòbils i les pantalles a l'escola. Conscient de la complexitat del debat, i partint de la idea que la tecnologia impacta en els drets fonamentals de la infància i adolescència, les entitats socials que treballen en aquest àmbit defensen la idea de no prohibir l'ús dels diferents dispositius als centres escolars sinó de regular l'esfera digital.
A les portes del Dia Internacional dels Drets de la Infància, la Taula del Tercer Sector Social, la Plataforma d’Infància de Catalunya i DIPLOCAT han organitzat una jornada per abordar la garantia dels drets d’infants i adolescents. El debat ha comptat amb les experiències europees de Malta, Dinamarca, Àustria, Itàlia i Catalunya, així com l’aportació de la Comissió Europea, UNICEF Europa i la Generalitat. També s’ha presentat l’actualització de l’informe 2023 sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya, que evidencia un empitjorament de la situació.
Durant els darrers anys, ha augmentat la vulnerabilitat dels drets de la infància i adolescència de Catalunya. La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) ha impulsat l’elaboració de l’informe sobre l’estat actual de la garantia de drets d’infants i adolescents a Catalunya. Aquest document és una revisió dels principals indicadors i estudis que es van fer servir per redactar l’’Estudi per analitzar l’estat actual de la garantia de drets en matèria d’infància i adolescència’ publicat l’any 2021.
Entre les prioritats: combatre la pobresa infantil des de l’àmbit municipal amb mesures que garanteixin l’accés universal a les prestacions i serveis socials; incorporar el jovent extutelat com a col·lectiu prioritari per accedir als recursos municipals; integrar una mirada educació 360 en el projecte educatiu del municipi, que inclogui l’educació lectiva i la no lectiva; reforçar i diversificar els serveis 0-3 anys i els recursos d’atenció a la salut mental i les addiccions; posar en marxa mecanismes que protegeixin la infància davant qualsevol tipus de violència i enfortir els mecanismes
El dossier analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, cinc anys després de la seva aprovació l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per assegurar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.