Pobresa i exclusió

Defensa que són els territoris els qui coneixen les necessitats i la realitat de la seva ciutadania en situació de vulnerabilitat. Celebra que es doni llum verda a aquesta normativa imprescindible per tenir un marc legal que reguli aquest dret essencial i que s’hagi complert amb la promesa electoral. Avisa, però, que caldrà analitzar amb deteniment l’articulat.
 

L'informe de la Taula del Tercer Sector recopila informació de primera mà de l'impacte de la Covid-19 en diferents àmbits (pobresa i exclusió, habitatge, treball, salut mental, discapacitat, etc.) a partir de les dades d'entitats i federacions del conjunt del tercer sector social que durant els mesos de la pandèmia han estat a peu de carrer, amatents a les necessitats de la població en situació de vulnerabilitat.

El 21% de la població europea està en risc de pobresa o exclusió social, més de 92 milions de persones. Espanya és el sisè país de la Unió Europea amb més pobresa. La taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26%, igual que la de Catalunya.

Argumenta que és “absolutament imprescindible” perquè la pandèmia ha agreujat la fractura digital i perquè el no accés a Internet és un factor més d’exclusió social per a les persones en situació vulnerable. Prop d’un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. La principal causa és el preu de la connexió (40%), però també la falta de competències digitals (20%).

Actualment, 160.000 persones reben la prestació, un 10% de les persones en situació de pobresa a Catalunya. Les entitats socials defensen que cal aplicar-hi canvis perquè sigui efectiva ja que és un dret absolutament indispensable per reduir la pobresa crònica que ha empitjorat amb la Covid-19 i ha de funcionar al 100%. Encara hi ha persones en situació de pobresa severa que no tenen accés a la renda garantida de ciutadania.

Sobre la moratòria del pagament de les hipoteques i els lloguers, valora positivament que les persones no quedin desprotegides en un moment de màxima gravetat social, però subratlla que és només un pedaç temporal que posposa l'angoixa de les famílies. D'altra banda, qualifica de "bona mesura" l'ampliació del programa 'Reallotgem, tot i això es mostra prudent perquè cal veure com s’implementarà.
 

Coneix els projectes que la Taula del Tercer Sector ha desenvolupat durant el 2020, el primer any d'una pandèmia que ha generat una crisi social sense precedents a la qual les entitats socials han donat una ràpida resposta, i també els resultats que s'han aconseguit tant en la incidència per defensar els drets socials i l'enfortiment del tercer sector social en un any especialment difícil en el qual les organitzacions han vist multiplicades les peticions de suport i acompanyament per cobrir necessitats bàsiques fins arribar a les 800.000 persones, un 30% de les quals mai ha

Demana que es concreti en quin punt es troba el pla de 700 milions d’euros, recollit al discurs d’investidura i a la presa de possessió del mes de maig, i que es detallin les mesures i accions i el calendari previst. També recorda que el pla de rescat social és una de les prioritats que s’ha marcat el Govern en els primers 100 dies de mandat.
 

Demana al Govern espanyol que clarifiqui i concreti què pensa fer exactament, si allargarà la moratòria o si aplicarà alguna altra mesura de protecció a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Segons aquestes dades, la taxa AROPE de risc de pobresa o exclusió social ha augmentat en només un any del 23,6% al 26,3%. Els components d’aquest indicador que inclouen el risc de pobresa, la privació material severa i la baixa intensitat del treball empitjoren. “Es demostra que el sistema de drets i protecció social no funciona i que, en els darrers 10 anys, no s’ha donat resposta a les persones en situació vulnerable que han vist com les seves condicions de vida són molt més dolentes que el 2011, quan encara s’arrossegaven els efectes de la crisi socioeconòmica del 2008”.