Pobresa i exclusió

Reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que, més enllà de l’acollida, apliqui mesures concretes que assegurin la seva plena inclusió i arrelament a la societat. També apel·la les administracions a desenvolupar polítiques que garanteixin els drets de totes les persones en situació administrativa irregular sigui per raó de refugi, asil o flux migratori.
 

La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. Racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball, crear polítiques de família amb compensació salarial i permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil i incentius per a la contractació formal de cuidadors/es a domicili i treballadors/es domèstiques són les 5 propostes urgents que es plantegen.
 

El dossier mostra que, malgrat l’augment de les dones en el mercat laboral, les desigualtats de gènere no  està disminuint. La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. La principal causa és el rol de gènere que comporta que les dones tinguin treballs més precaris perquè continuen adaptant la feina a les necessitats de la família i, en conseqüència, el risc que tenen de caure en la pobresa i l’exclusió creix.
 

Recorda que aquest dret social, que garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, és essencial per fer front a una crisi social sense precedents que ha abocat un milió de persones més a l’exclusió. Espera que la gestió de l’ingrés mínim vital des de Catalunya també sigui una oportunitat per millorar la renda garantida de ciutadania, augmentant la quantia i ampliant la cobertura de la prestació. 
 

Reclama al govern espanyol que s’afanyi a arribar a un acord amb el govern català que permeti que la Generalitat de Catalunya gestioni l’ingrés mínim vital.

El 49% de les organitzacions no poden utilitzar certes tecnologies per aquesta fractura digital i el 38% tampoc poden fer-ho per la manca d’habilitats digitals de les professionals del tercer sector. Són les principals barreres perquè puguin treure el màxim profit de les TIC junt amb el finançament. El 62% de les entitats socials tenen problemes per transformar-se digitalment per la manca de recursos econòmics per desenvolupar eines digitals.

Alerten que les persones que tenen uns recursos econòmics molt limitats estan més exposades al contagi i no tenen garantit l’accés als tests d’antígens, malgrat la recent regulació del preu. 

Espera que els últims episodis (Badalona, Montcada i Reixac i la plaça Tetuan de Barcelona) serveixin per motivar una solució coordinada de totes les administracions i que s’acceleri l’estratègia per fer front al sensellarisme i la creació del grup de treball per garantir el dret a l’habitatge.
 

És una de les principals conclusions del baròmetre 2021 del tercer sector social. Gairebé el 60% de les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona han readaptat els seus serveis i projectes per donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat. Els col·lectius principalment atesos: persones que viuen de l’economia submergida, dones víctimes de la violència masclista, persones migrades, sense llar i joves en risc.