Reclama “rapidesa i responsabilitat” a les administracions i als partits polítics perquè blindin aquest dret: “Les seves decisions determinaran si es fa un pas endavant, o enrere, en la garantia d’aquest dret fonamental per a la dignitat de les persones. És a les seves mans”.
“Havia de ser un dret essencial per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, just en un moment de crisi social sense precedents, però està a anys de llum de ser-ho. La prestació no és eficaç i no està arribant a moltes de les persones que estan en una situació de pobresa severa" denuncia la Taula del Tercer Sector.
Les entitats socials que treballen per a la infància i l'adolescència proposa 10 mesures per garantir els seus drets i oportunitats. Defensa que s’ha de redoblar esforços per reduir la pobresa infantil a Catalunya, agreujada per la pandèmia, i garantir que els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat tinguin les mateixes oportunitats que la resta de nens i nenes. També reclama un augment del pressupost perquè els recursos destinats fins ara són clarament insuficients.
Avisa que, un any i escaig després de l’inici de la pandèmia, les polítiques socials que han de pal·liar l’impacte de la Covid-19 continuen sense ser prou “concretes i clares”: “No podem perdre més temps. El rescat social ha de ser ja”. També demana un Govern fort, estable i cohesionat: “Venim d’anys d’inestabilitat política que han passat factura a la ciutadania en situació vulnerable amb unes polítiques socials que no han funcionat i ara hem d’afrontar una crisi social sense precedents. Cal un Govern que estigui a l’altura del moment”.
Ha colpejat amb molta duresa col·lectius que, abans de la pandèmia, ja tenien greus dificultats: dones, joves, persones amb discapacitat i amb risc d’exclusió social com aturats de llarga durada, persones migrades o persones provinents de recursos penitenciaris, entre altres.
Considera que la sentència és un pas enrere per als avenços significatius que s’han fet per lluitar contra la pobresa energètica i es demostra que el poder econòmic passa per davant de la garantia dels drets de la ciutadania, a més insta Gas Natural a sumar-se a l’acord per la pobresa energètica que Endesa va signar recentment.
A la trobada amb Laura Borràs ha reclamat que el tercer sector pugui tenir més presència en els diferents òrgans i comissions del Parlament de Catalunya. Espera que l’activitat legislativa relacionada amb l’àmbit social no sigui escassa i confia que s’impulsin normatives com la Llei del Tercer Sector Social.
A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones migrades, de les quals s’estima que 100.000 estan en situació administrativa irregular. Facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials són algunes de les propostes que trasllada el dossier a les administracions.
El tercer sector sobretot ha hagut de centrar esforços en la cobertura de necessitats bàsiques: alimentació i habitatge. La duresa d’aquesta crisi és palpable: el 30% de les persones ateses no havien recorregut mai a una entitat social.
● En els últims anys, la feminització de la pobresa ha anat creixent i, amb la pandèmia, aquest fenomen s’ha agreujat. Les dones són les més afectades.
● La taxa de risc de pobresa en les dones és del 20% i la de les llars monoparentals, un 80% encapçalades per dones, és de gairebé el 50%.
● Hi ha una relació directa entre pobresa i dona. Tenen més risc de patir una situació d’empobriment pel fet de ser dones.