Notes de premsa

La Taula del Tercer Sector recorda que la Covid-19 ha demostrat que el sistema de protecció i drets socials no té prou musculatura per afrontar la greu crisi social que colpejarà el país en els pròxims anys. Reclama que el benestar, l’atenció i les cures a les persones siguin una prioritat clara i inexcusable per al pròxim Govern perquè sinó se seguirà arrossegant durant anys una pobresa crònica, unes desigualtats creixents i una exclusió injusta que, cada vegada, deixa més persones enrere. 

La Taula del Tercer Sector condemna i rebutja amb total rotunditat l'agressió a una persona sense llar del Gimnàs Social de Sant Pau. Qualifica l'atac de menyspreable i l’atribueix a un exemple inequívoc d’aporofòbia, un fenomen social que s’expressa a través del menyspreu, la fòbia, l’aversió, el rebuig o l’odi cap a persones en situació de pobresa i exclusió. 
 

En aquesta edició, el baròmetre del tercer sector ha inclòs un apartat sobre l’impacte de la Covid-19 en les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona durant la primera fase de la pandèmia, com aquestes han donat resposta a les necessitats sorgides i quines mesures consideren prioritàries per fer front a la crisi socials.

La Taula demana que es garanteixi la seguretat de tota la ciutadania, però sobretot de les persones que pertanyen a col·lectius especialment vulnerables i que tenen un risc alt de contagi, tant a l’hora d’exercir el seu dret a vot el 14 de febrer de 2021 com en el cas d’aquelles que hagin de ser membres d’una mesa electoral.

La Plataforma d’Infància de Catalunya denuncia que no s’està complint amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i que la vulneració de drets sobretot és en infants i adolescents en situació o risc d’exclusió social i amb discapacitat. Ho demostra l'Estudi d'infància i adolescència: anàlisi de la situació actual dels drets' que analitza la situació del col·lectiu abans de la Covid-19 però, que també recull la valoració que fan les entitats socials sobre els efectes de la pandèmia. 
 

La Taula fa èmfasi que el sensellarisme és un fenomen estructural que requereix solucions de gran abast i mesures específiques que vagin a l’arrel del problema. Avisa que sovint les polítiques públiques deixen fora les persones sense llar i que, quan se les té en compte, es donen respostes temporals.