Cocarmi impulsa aquesta jornada sobre nous camins d’apoderament i lideratge per a dones i nenes amb discapacitat que tindrà lloc el 13 de març de 10:30 a 12h en format híbrid a l’edifici de l’ONCE (Sepúlveda 1), Barcelona.
El mes de novembre s'han commemorat dues qüestions assenyalades, el Dia Internacional de la Infància i els seu drets i la lluita contra les violències masclistes. Aparentment poden semblar reivindicacions paral·leles, però l’impacte de les violències masclistes contra fills, filles i entorn de les víctimes i supervivents és un fet que cada vegada ha pres més rellevància.
El 7 de novembre, de 12 a 14h, la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions organitza el webinar:‘Pornografia: Pedagogia de la violència contra les dones’ a càrrec de Mónica Alario, doctora en Estudis de Gènere i experta en violència sexual i pornografia.
Per seguir el webinar, cal incriure-s'hi prèviament.
Fa una mica més d’un any, es posava en marxa l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, l’ens responsable del desplegament de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació i l’encarregat també de l’atenció i acompanyament a les víctimes de discriminació, entre moltes altres funcions. Entenem que quan es posen en marxa aquest tipus d’organismes, el primer any sempre és més costós degut a la necessitat de planificació, reorganització, disseny, etc., però què destacaríeu d’aquests primers mesos de funcionament?
En els darrers anys, la dona gitana ha experimentat un gran avenç en tots els àmbits, sobretot en l’educació i la inserció al mercat laboral. Com constateu aquest avenç des de l’AGIPCAT?
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Ivàlua (Institut Català de Polítiques Públiques) han creat una infografia que facilita a les entitats socials com poden incorporar la perspectiva de gènere a les seves avaluacions.
Els drets sexuals i reproductius formen part dels drets humans i fan referència a la presa de decisions autònoma sobre la manera de viure el cos, la sexualitat i la reproducció.
Una eina que promou aquests drets són els grups d'ajuda mútua i d'intervenció grupal per a dones, que contribueixen a crear una xarxa social útil i suposen un recurs per a l'empoderament, la connexió entre elles i la promoció de la salut.
1. El darrer ‘Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya’ de FOESSA-Càritas Catalunya, la primera fotografia social completa dels dos anys de pandèmia, apunta que la prevalença de l’exclusió en les dones és del 30%, gairebé dos punts més alta que els homes. Quines mesures s’han d’impulsar per abordar el fenomen de la feminització de la pobresa?
La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. Racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball, crear polítiques de família amb compensació salarial i permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil i incentius per a la contractació formal de cuidadors/es a domicili i treballadors/es domèstiques són les 5 propostes urgents que es plantegen.
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat ‘La pobresa en les dones: el precari equilibri del treball i la conciliació’, el nou dossier ‘Catalunya Social’ ha estat elaborat per M. José González, professora agregada al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) i del Centre d’Estudis de Gènere (CEdG) del mateix departament.