"S’ha condonat el deute a 41.000 famílies, però cal prémer l’accelerador perquè només falten 2 anys perquè caduqui el conveni"

Es compleixen dos anys de la signatura del conveni que regula la pobresa energètica a Catalunya, signat entre la Generalitat i ENDESA. Coincidint amb aquesta data, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i l’Aliança contra la Pobresa Energètica posen en valor les potencialitats del conveni que ha permès la condonació del deute a 41.000 llars en situació de vulnerabilitat energètica.

Per al període 2015-2020, es va condonar el deute a 35.518 llars catalanes per una quantitat total de 38.793.524 euros. D’aquests, ENDESA, gràcies al marc de la llei 24/2015 i la pressió de les entitats i administració per resoldre el problema del deute de les famílies, va fer front a a 28.495.403 euros, que equivalen al 73% del total. En l’última condonació, corresponent a l’any 2021, les famílies beneficiades van arribar a 41.000, per una quantitat total de 17.948.516 euros, que es va repartir a parts iguals entre la companyia i les administracions catalanes. La suma de les dues condonacions resulta en 56.742.041 euros, dels quals ENDESA ha assumit 37.469.661 (un 66%).

Malgrat aquestes dades les entitats també demanen que es premi l’accelerador perquè encara hi ha mecanismes de protecció a les famílies, recollits a l’acord, que no s’han desplegat. “Aquest any arribarem a la meitat del conveni i hi ha assignatures pendents que s’han de resoldre amb celeritat perquè només falten dos anys perquè l’acord caduqui. Cal avançar amb rapidesa i consolidar aquests mecanismes estables perquè el temps no s’atura”.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector Social insten a apressar el compliment d’aquests compromisos: 

· Deute generat per les famílies durant el 2022. L’objectiu del conveni és que cap persona en situació de vulnerabilitat energètica acumuli deute per no poder fer front a les factures de subministrament energètic. S’ha condonat el deute del 2021 a 41.000 famílies, però falta resoldre el de l’any passat, que no se sap a quant ascendeix, i tampoc no es té clar com s’assumirà el d’aquest any 2023.

· Fons d’atenció solidària. És el mecanisme per cobrir els actuals i futurs impagaments, i evitar que les famílies vulnerabilitzades generin deute. El fons ha de ser finançat, com a mínim, en un 50% per Endesa i, com a màxim, en un 50% per les administracions públiques. El Govern està treballant en una proposta que encara no s’ha presentat i actualment el deute pendent de condonació depèn de mesures excepcionals i de la disponibilitat de pressupost de les administracions públiques.  

· Comptadors socials. La instal·lació en llars vulnerabilitzades en situació d’ocupació en precari no s’ha aplicat de forma generalitzada, malgrat que és una mesura indispensable per garantir la dignitat i seguretat de les famílies afectades i desincentivar les connexions irregulars i els riscos associats. Només se n’han instal·lat 44 en gairebé dos anys, segons les últimes informacions de la companyia, perquè no es disposen de dades oficials que permetin fer un seguiment de la seva implementació. A més, ENDESA exigeix un informe extraordinari que no està dins del conveni i el Departament de Drets Socials no només ho ha acceptat sinó que reclama que siguin els serveis socials municipals qui n’assumeixin la responsabilitat. 

· Ampliació del conveni a la resta d’empreses energètiques. El conveni només s’ha signat amb ENDESA, que té el gruix més important de clients a Catalunya, però cal estendre els continguts de l’acord a les altres dues companyies amb més presència (Naturgy i Iberdrola) per arribar, com a mínim, al 85% de les llars catalanes. Fins ara, no s’ha fet públic cap avenç i no ha tingut lloc cap trobada oficial amb aquestes dues companyies.

A les entitats i moviments socials, els preocupa aquest context social i econòmic incert en què es constata un empobriment de les llars catalanes. Temen que el deute acumulat per les famílies durant el 2022 sigui força superior en comparació amb el del 2021, sobretot pels efectes de la inflació i dels preus de l’energia. 

Per això, insisteixen que no es pot perdre temps i que cal desplegar el conveni completament. “Hem d’estar preparades perquè, quan caiguin les mesures temporals (com la reducció de l’IVA de l’electricitat, que ha passat del 21% al 5%; l’ampliació dels percentatges del bo social i el fraccionament i ampliació dels terminis per pagar les factures, per exemple), les llars que tenen més dificultats per cobrir necessitats bàsiques estiguin protegides amb els mecanismes del conveni, que sí que són permanents i donen seguretat a les famílies”.

Així mateix, la Taula i l’APE també demanen més transparència en la publicació de les dades sobre l’aplicació del conveni i que es convoqui, com més aviat millor, la Taula de Pobresa Energètica, l’espai de coordinació i interlocució estable entre les administracions públiques, les entitats municipalistes i els agents socials, que es va reunir per últim cop a finals de novembre de 2022. Aquest espai hauria de servir per abordar aquestes qüestions i compartir els avenços realitzats en els últims mesos. En aquest sentit, les entitats es posen a disposició del Govern per donar suport a la implementació del conveni.