Entitats i moviments socials denuncien que almenys una trentena de municipis a Catalunya vulneren el dret al padró

La federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum SD, la CONFAVC, Lafede.cat i MUET denuncien que, tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, a Catalunya aquest dret i deure no es fa efectiu a almenys una trentena de municipis que dificulten l’empadronament a veïns i veïnes que ho sol·liciten. Segons dades pròpies de les entitats i moviments socials serien  Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, La Bisbal d'Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada. La manca de transparència  en relació a l’empadronament  impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment. 

Les entitats, plataformes i institucions recorden que el padró actua com un "meta dret" perquè és la porta d’accés a drets socials tan bàsics com la salut o l’educació. No empadronar significa abocar a l’exclusió a persones i famílies que sovint ja pateixen situacions de vulnerabilitat.

Les circumstàncies que dificulten l’accés al padró són molt variades, però la majoria tenen un comú denominador: la dificultat d’accedir a un habitatge. A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones que pateixen exclusió residencial perquè  no poden llogar un habitatge per l’alt cost que té o per les garanties que es demanen, una de les quals és tenir permís de residència o un contracte laboral. Això fa que hagin de viure en habitacions rellogades, en habitatges insalubres o en condicions d’amuntegament, en espais ocupats o al carrer. L’exclusió residencial, sumada al racisme institucional, la bretxa digital i la implantació de cites prèvies amb llargs temps d'espera per als tràmits, fa que moltes persones quedin excloses del padró.

Les organitzacions denunciants assenyalen que és una qüestió de voluntat política i exigeixen transparència en la gestió del padró per poder identificar qui compleix la normativa i assenyalar aquells que no ho fan. "Totes les forces polítiques que concorren a les eleccions municipals han de complir la normativa i empadronar totes les persones del municipi al lloc on resideixen i allà on sol·liciten empadronar-se, independentment de si és al seu domicili real, fictici, o si no tenen domicili fix, de la manera més garantista possible a efectes de l’exercici de tots els seus drets i de la seva integració social" asseguren.