Gairebé el 25% d’infants europeus està en risc de pobresa o exclusió social

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través de la Plataforma d’Infància de Catalunya, i DIPLOCAT, en col·laboració amb Eurochild i la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, han organitzat un nou debat Europa Social amb el títol ‘Un nou impuls a l'acció local i europea en defensa dels drets de la infància’. Enguany aquest cicle, que és un espai de reflexió i coneixement d’experiències al voltant de reptes socials compartits en diferents territoris i actors del tercer sector social europeu, ha abordat la garantia dels drets de la infància. L'acte compta amb el suport del Departament de Drets Socials, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. 

"Segons les últimes dades d’Eurostat, gairebé 1 de cada 4 nens a la Unió Europea es troben en risc de pobresa o exclusió social. Actualment, Espanya té la tercera taxa més alta, amb gairebé 1 de cada 3 nens que creixen en risc de pobresa o exclusió social, més de 2,6 milions d’infants. La jornada permet que actors internacionals i locals es reuneixin i reflexionin sobre respostes significatives per abordar la pobresa infantil, tant a Espanya com  Europa. Aviat, Eurochild publicarà l’informe 'Els drets de la infància: voluntat política o no' que inclou les necessitats dels infants país per país i mesures específiques perquè els governs dels 26 països de la Unió Europea ajudin la infància. L'informe estarà disponible a partir del 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, a eurochild.org" ha explicat Mieke Schuurman, directora de l’Àrea de Drets de la Infància i Capacitació d’Eurochild. 

"A Catalunya, s’evidencia un empitjorament en els drets de la infància i adolescència. Preocupa molt l’increment de la violència cap a infants, sigui violència sexual, masclista o escolar; l’enquistament de la pobresa i l’exclusió infantil, que és del 32%, i la poca millora en l’abandonament prematur dels estudis (totes dues taxes de les més altes d’Europa); l’agreujament molt clar dels problemes de salut mental i les conseqüències d’una bretxa digital que no es redueix i d’un lleure educatiu que continua sense ser universal per a totes les nenes, nens i adolescents" ha afirmat el coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), José Antonio Ruiz. A la jornada, la PINCat ha presentat les principals conclusions de l’Informe sobre els Drets de la Infància i Adolescència a Catalunya 2023, que actualitza el document que es va presentar fa dos anys.

"La infància ha de comptar amb garanties jurídiques i polítiques per als seus drets” ha assegurat la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster. “Davant unes xifres d’infants en situació de vulnerabilitat que no podem acceptar, i amb la mirada posada en les eleccions europees del juny de 2024 i la revisió del Pla d'Acció del Pilar Europeu de Drets Socials el 2025 per part de la Comissió Europea, no volem deixar passar l’oportunitat de donar veu a les entitats i els experts que treballen en l’àmbit de la infància i que coneixen quines són les problemàtiques i els reptes actuals, amb l’objectiu final d’incidir i traslladar recomanacions per a una nova agenda social europea que asseguri els drets de la infància”.

La secretària d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Núria Valls, ha destacat les principals línies de treball del Govern. “Les polítiques d'infància no són una despesa, són una inversió. Ara estem prioritzant els 25 reptes més importants del Pacte per la Infància, que presentarem ben aviat; estem molt compromesos amb la protecció a través l’estratègia Barnahus [violència sexual a infants i adolescents] i a principis del 2024 ja tindrem 13 cases Barnahus. Sobre l’estratègia d’acollida de joves migrats sols, Catalunya té la voluntat política d’aplicar-la. Tornem a estar en uns nivells d’arribada molt alts i volem viure-ho com una oportunitat perquè aquests joves tinguin garantits els seus drets i puguin ser protagonistes del seu futur, però a la vegada és un repte complex que necessita la implicació de tothom. Compartim que no ens podem permetre tenir aquesta taxa de pobresa i exclusió infantil  tan alta. És un repte molt important i que ens preocupa moltíssim i, per això, el pròxim mes de març tenim previst presentar l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil. ”. 

A la taula sobre propostes en infància de l’acció local i del tercer sector europeu, s’han pogut escoltar les experiències internacionals d’organitzacions socials de Malta, Dinamarca, Àustria, Itàlia i Catalunya que treballen en diversos àmbits (joves, discapacitat, migració, violència, protecció, etc.). Totes han coincidit en el repte de promoure i assegurar la veritable participació d’infants i adolescents en allò que els envolta i afecta directament perquè “són ciutadania de present”, fent valer la seva opinió i els seus desitjos i no assenyalant les seves vulnerabilitats, i en la prioritat de millorar la inversió en polítiques d’infància i d’enfocar-les especialment cap a la prevenció d’aquestes situacions de vulnerabilitat.

Les 15 mesures per avançar en la garantia dels drets de la infància a Catalunya

1. Sensibilitzar i formar la infància en drets i vulneracions i fer visible situacions de risc social i de les minories.

2. Crear espais per donar veu i permetre la participació en primera persona d’infants i adolescents per incorporar la seva opinió en la presa de decisions tant en òrgans de l’Administració com en espais de participació d’entitats i plataformes socials.

3. Lluitar contra l’estigma que pateix la infància que viu situacions de violència per millorar la seva identificació.

4. Establir protocols de prevenció i acompanyament a la infància que pateix violències, en col·laboració entre les administracions públiques i les entitats del tercer sector social per promoure entorns de bon tracte cap a la infància. 

5. Dotar recursos per a la formació i acompanyament del conjunt de la comunitat educativa per a incidir en una major educació afectivosexual de la infància, l’adolescència i el jovent.

6. Desenvolupar polítiques d’acompanyament i suport a les famílies, oferint tota la informació necessària perquè siguin aquestes les qui prenguin decisions de manera conscient i amb tota la informació necessària disponible.

7. Formar en salut mental i discapacitat a les professionals que atenen infants i adolescents.

8. Generar ecosistemes socioeducatius, és a dir, espais de col·laboració entre Administracions de diferents nivells i àmbits (educació, salut, etc.) i entitats socials per conèixer i abordar millor les necessitats reals de la infància tutelada i desenvolupar projectes amb una mirada integral que incloguin itineraris a llarg termini fins a la seva emancipació.

9. Reforçar el treball interdepartamental per garantir un model d’atenció a les persones amb discapacitat més integral, flexible i amb circuits més clars, a més de reconèixer el servei de respir a la cartera de Serveis Socials.

10. En l’àmbit de la salut, avançar en el desenvolupament de projectes comunitaris que tinguin una major implicació de les famílies, posant les persones al centre, per abordar noves necessitats no cobertes d’infants i adolescents. També compartir i donar a conèixer bones pràctiques en matèria de salut, com per exemple la desinstitucionalització d’infants amb discapacitat.

11. Crear un pacte global en educació, que tingui en compte tots els agents, més enllà dels cicles polítics.

12. Assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur i cotreballar amb Educació per generar alternatives de segona oportunitat per a infants i joves que fracassen en sistema educatiu ordinari.

13. Treballar perquè l’escola inclusiva sigui una realitat, garantint l’accessibilitat de totes les escoles, oferint un pla de formació integral als equips directius i tota la comunitat educativa, establint un sistema d’avaluació basat en l’assoliment dels objectius personals i incrementant els suports intensius i els equips d’atenció psicopedagògica
(internalitzant els vetlladors i altres professionals com logopedes i estendre la figura d’infermeria escolar), i reduir la ràtio a 20 d’alumnes amb necessitats educatives especials.

14. Universalitzar el lleure educatiu, reconeixent-lo com a agent educatiu, fent un tàndem amb l’educació lectiva i millorant-ne la coordinació entre els diferents àmbits educatius.

15. Vetllar pel compliment dels drets de la infància i l’adolescència migrada sola, recollits a la Convenció Internacional mitjançant les lleis i eines ja existents, i revisar el sistema de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), ordenant els serveis residencials per garantir recursos adaptats a les necessitats existents, unificant criteris en el desenvolupament dels serveis i evitant un sistema de protecció dual en funció de l’origen dels infants i adolescents.