Càritas Barcelona adverteix que està arribant al límit de la seva capacitat d’atenció social

7 de cada 10 persones ateses per Càritas viuen en un habitatge no digne i més de la meitat en una habitació de relloguer.

Contenido
Izquierda

Durant el 2023, Càritas de Barcelona ha acompanyat 20.379 llars, on viuen 44.526 persones. Així mateix, les Càritas Parroquials i Arxiprestals han acompanyat 23.378 llars, on viuen 56.322 persones. Les dades de persones ateses, en conjunt, se situen en xifres similars a l’any anterior, però que problemàtiques com l’accés a l’habitatge, la manca de feina o la irregularitat estan tenint un major impacte en les persones acompanyades.

Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, ha explicat en una roda de premsa que el 72% de les llars ateses per Càritas no viuen en un habitatge digne, i que el 51% han de sobreviure en una habitació de relloguer. “Més del 40% de les llars que hem acompanyat són famílies amb infants i adolescents. Algú s’imagina el que suposa criar a un fill en un espai compartit amb persones desconegudes, on els nens i nenes no disposen d’espai per jugar, estudiar o dutxar-se?”, s’ha preguntat. Feu ha denunciat que créixer en aquestes condicions multiplica per dos la probabilitat de caure en la pobresa o l’exclusió durant l'etapa adulta. Així i tot, Càritas ha evitat que 3.696 persones es quedin al carrer per mitjà d’1,3 milions d’euros ajudes a l’habitatge, però també oferint prop de 2.000 places en pisos unifamiliars, pisos compartits o centres residencials, conjuntament amb la Fundació Habitatge Social

Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, ha advertit que l’entitat està arribant al límit de la seva capacitat d’atenció social, i que Càritas no pot créixer al ritme que creixen les necessitats socials. En aquest sentit, ha destacat que durant el 2023, 4.420 persones han rebut ajudes econòmiques directes per valor de més de 2 milions d’euros. Un 64% s’han destinat a cobrir despeses relacionades amb l’habitatge, i un 31% a l’alimentació, entre d’altres. “Amb aquestes ajudes econòmiques, actuem com una darrera xarxa de protecció social, sobretot quan els poders públics no poden donar resposta a les necessitats de les persones”, ha indicat Sala. Amb tot, ha denunciat que són masses les ocasions on les entitats han de dur a terme un paper que no els pertoca, i que massa sovint s’han de cobrir els buits de l’administració

Per tot això, Sala ha demanat que les administracions treballin des d’una mirada de reconeixement de drets, posant especial èmfasi en l’accés i manteniment d’un habitatge digne, que es garanteixi la bona administració i la protecció social i el suport a les famílies amb infants i adolescents. En aquest sentit, el director de Càritas ha demanat ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer, amb l’objectiu de complir amb la solidaritat urbana del 15%. També ha demanat un desplegament efectiu del padró sense domicili fix en totes les situacions d’exclusió residencial, i que totes les persones que es trobin en situació de necessitat personal bàsica puguin ser ateses de manera presencial per part dels serveis socials municipals. Finalment, s’ha reiterat la importància de garantir la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa dels 0-3, de l’accés a prestacions bàsiques i activitats extraescolars, i d’implementar la prestació universal per criança per frenar la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Derecha