Per primera vegada, el Baròmetre es quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes: més de 3 milions. Segons l'informe, els principals col·lectius atesos són les persones grans, les persones amb discapacitat, la infància i les persones en situació de pobresa o exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.

Segons el Baròmetre 2022, les entitats socials catalanes acompanyen 1,9 milions de persones, 350.000 persones més que a l’anterior baròmetre que analitzava aquesta dada. Per primera vegada, l'informe quantifica el nombre d’atencions que fan les entitats socials catalanes, que és de més de 3 milions.

Si es tenen en compte els 7 principals components que mesuren les condicions per tenir una vida digna, en 5 hi ha un increment accentuat que mostra un empitjorament de la precarietat. Destaca l’augment de la pobresa energètica que ja afecta gairebé un 20% de la població catalana i el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses imprevistes de 800€, un 35%.

Reivindiquen que, tot i que les entitats socials són un dels principals agents en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, no tindran cabuda en els espais de debat i reflexió del congrés sobre els reptes del treball en els propers anys, malgrat haver-ho demanat al Departament.

Entre les prioritats: combatre la pobresa infantil des de l’àmbit municipal amb mesures que garanteixin l’accés universal a les prestacions i serveis socials; incorporar el jovent extutelat com a col·lectiu prioritari per accedir als recursos municipals; integrar una mirada educació 360 en el projecte educatiu del municipi, que inclogui l’educació lectiva i la no lectiva; reforçar i diversificar els serveis 0-3 anys i els recursos d’atenció a la salut mental i les addiccions; posar en marxa mecanismes que protegeixin la infància davant qualsevol tipus de violència i enfortir els mecanismes

Assegurar l’empadronament, desenvolupar mesures i recursos específics per a la infància i l'adolescència, fer extensiva la creació d'oficines antidesnonaments, prioritzar l'ampliació del parc municipal d'habitatge de lloguer assequible, dissenyar i implementar polítiques actives d'ocupació municipals o enfortir la col·laboració entre el món local i el tercer sector social són algunes de les propostes.

S’estima que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost de 281,5 milions d’euros a causa de l’augment de preus dels subministraments energètics i de l'alimentació.

La Taula i l'APE demanen que s’actualitzi fins avui dia la condonació del deute de les famílies, s’agilitzi la creació del fons d’atenció solidària, es generalitzi la instal·lació dels comptadors socials i s’ampliï el conveni a la resta d’empreses energètiques.

La Taula defensa que aquesta informació és cabdal per avançar cap a un sistema que sigui realment efectiu a l’hora de garantir uns ingressos mínims a persones que es troben en una situació d’emergència social i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, des d'un enfocament més empoderador i basat en la lògica de drets.

Per a m4Social, combatre les conseqüències de la bretxa digital és un desafiament que s’ha de continuar abordant perquè un 32% de les llars catalanes en pateixen els efectes, xifra que augmenta fins al 40% en les llars en situació de pobresa i exclusió severa, segons el darrer informe de FOESSA-Càritas Catalunya.