La Generalitat ja gestiona 27.252 habitatges de lloguer social

La Generalitat de Catalunya ha destinat 109.297.516 milions d’euros a polítiques socials d’habitatge durant l’any 2016. Es tracta d’un increment de més de 25 milions d’euros respecte l’any 2015 (un 30,3%), i del 115% respecte l’any 2012. Aquestes polítiques han ajudat més de 88.000 famílies a accedir a l’habitatge o mantenir-lo, gairebé 15.000 més que l’any anterior. Són dades del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

El gruix principal dels recursos d'aquest 2016 ha anat destinat a ajuts ordinaris per al pagament del lloguer. L’any 2016 s’ha tancat amb un total de 50.357 prestacions, el que suposa un total de 94.239.360 milions d’euros. Més de 12.000 prestacions més que el 2015, i un increment de 23,7 milions d’euros de recursos destinats. Aquestes xifres signifiquen un 31,4% més de prestacions, i un 33,7% més de recursos respecte de l’any passat.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana ha explicat que durant l’any 2016, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha evitat de forma directa 4.480 desnonaments a través dels ajuts urgents (2.891 casos), els acords assolits gràcies a la intermediació d’Ofideute (844 casos), i les adjudicacions d’habitatges a través de les meses d’emergència (745 casos). Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la de 2015, i suposa un increment de 148 casos més que l’any 2015, un 3,42% més. En total, es tracta de més de 19.400 desnonaments en 5 anys, quasi 4.000 a l’any, el que suposa una mitjana superior als 10 diaris.

Actualment, la Generalitat gestiona 27.252 habitatges, dels quals 14.438 són pisos del parc propi; 3.660, cedits per entitats bancàries; i 9.154 del parc privat que es posen a lloguer social a través del Govern. El lloguer social té una mitjana de 175 euros. Es tracta de 1.703 pisos més que l’any 2015 (amb un increment del 6,6%), que s’han incorporat al parc gestionat per la Generalitat a través de dues vies: la compra a través del dret de tanteig i retracte i a través de la cessió de pisos per part d’entitats financeres.

Pel que fa al dret de tanteig i retracte als municipis de demanda acreditada, en un any i mig de l’entrada en vigor del Decret Llei 1/2015 que ho regula, el Govern ha comprat 460 habitatges amb una despesa d’adquisició i adequació de 21,8 milions d’euros. Això significa que la mitjana per habitatge ha estat de menys de 50.000 euros, un cost molt inferior al que suposaria la nova construcció d’habitatge protegit. Aquest 2016, se n’han adquirit per aquest sistema 247. A més a més, s’han adquirit els habitatges en zones de necessitat acreditada, buits i provinents de processos d’execució hipotecària, amb la qual cosa se’ls ha donat un ús social de forma ràpida i efectiva. Així doncs, Sala ha definit el tanteig i retracte com “una eina que ha permès aconseguir ampliar el parc públic d’habitatge i lluitar contra l’especulació”.

Pel que fa a les cessions d’habitatges per part de les entitats financeres, l’any 2016 s’ha tancat amb 3.660 habitatges que s’han compromès a cedir en els propers anys, d’acord amb les condicions establertes als convenis signats amb cadascuna d’elles. En aquests moments, s’ha formalitzat la cessió de 2.127 d’aquests habitatges, que es van lliurant a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya d’acord amb les necessitats detectades per a cobrir les situacions d’emergència i en funció del ritme de realització d’obres d’adequació dels habitatges.