Llegeix el nou dossier 'Catalunya Social' sobre els discursos d'odi i l'impacte social de l'extrema dreta

Després dels darrers resultats de les eleccions catalanes i europees, on s’ha evidenciat l’auge de l’extrema dreta en l'àmbit europeu, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya assumeix el seu compromís envers els discursos d’odi des d’un enfocament basat en els drets humans. El nou dossier ‘Catalunya Social’, amb el títol ‘Fragmentades: una anàlisi dels discursos d'odi, l'auge de l'extrema dreta i el seu impacte social’ analitza les estructures de poder que alimenten l’extrema dreta i assumeix com a repte establir aliances entre diversos actors, crear contra-narratives i incidir en la identificació de les principals problemàtiques socials.

“El que ha passat en les darreres eleccions europees i catalanes no ha estat un tsunami de l’extrema dreta però sí que ha estat, i és, una marea. Aquesta marea, creixent i contínua, està normalitzant la presència institucional de posicions polítiques d’aquest perfil [basades en l’odi i l’assenyalament] quan les idees que promouen no són, en cap cas, acceptables des d’una perspectiva de drets humans” ha afirmat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social. Alsina ha alertat que “el que vindrà aquests propers anys és preocupant perquè s'està consolidant una visió, un discurs i una pràctica que, sense cap dubte, cal combatre” i ha volgut assenyalar “el potencial de les entitats socials en la desarticulació d’aquests discursos”, argumentant que “són un agent clau en la defensa i el gaudi dels drets socials”. 

És per això que la presidenta de la Taula ha fet una crida per “treballar plegades amb un enfocament basat en els drets humans que implica posar al centre que tots els drets s’han de garantir per a totes les persones en un marc de justícia i universalitat” i ha proposat “poder establir aliances amb actors a diferents nivells, poder establir contra-narratives als discursos simplistes i provocadors de l’extrema dreta que es basin en el retorn a la comunitat i en l’esperança que genera la interacció positiva entre les persones que la conformen i poder  incidir en la identificació de les principals problemàtiques socials, tenint en compte com les múltiples discriminacions i les estructures de desigualtat social hi operen”.

L’estudi de la Taula del Tercer Sector Social, redactat per l’antropòloga i historiadora Salma Amazian i l’investigador i escriptor Helios F. Garcés, ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats federades a la Taula, com ECAS, Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, Càritas Catalunya o la Federació Catalana d’Autisme. “És més fàcil entendre en blanc i negre que no pas els matisos i les complexitats dels processos migratoris, de la pobresa o de les malalties mentals, per exemple. Ens resulta més senzill etiquetar les persones, en lloc de preocupar-nos per comprendre les seves diversitats i realitats” destaquen les entitats participants del dossier.

El document fa una anàlisi sobre el context, la legislació i l’imaginari social envers els discursos d’odi, els delictes d’odi i la llibertat d’expressió. També investiga, arguments antifeministes, racistes i anti-LGTBIQ+ utilitzats per l’extrema dreta. Finalment, estudia la capacitat de les entitats socials per desarticular aquests discursos identificant les estratègies més utilitzades. El dossier parteix d’una anàlisi estructural. La Taula posa en relleu que, per entendre els discursos d’odi és crucial vincular-los amb les estructures de poder existents, com el colonialisme, el patriarcat o el nativisme. “La història colonial ha deixat profunds rastres en la forma com es configuren les nostres societats” remarca el document.

Aquest estudi afronta el repte de definir els límits entre el discurs d’odi i la llibertat d’expressió, conscients que “existeix un gran interès per posar en marxa una idea de llibertat d’expressió que encaixi en la batalla cultural de l’extrema dreta”. “La definició i aplicació d’aquests límits tenen conseqüències polítiques i socials, i la seva indefinició pot ser una arma de poder en mans d’alguns actors” destaca l’informe. La investigació analitza les vies per les quals arriben aquests discursos i exposa que els delictes d’odi simplifiquen qüestions complexes com la permanent crisi econòmica del sistema capitalista, la incertesa psicosocial o la fragilitat vital. A més, alerta sobre com les xarxes socials s’han convertit en un mitjà per difondre aquests discursos, arribant a la població més jove i normalitzant-se en l’espai públic i polític. “S’ha creat un sentiment de pèrdua, ja sigui de drets, cultura, família o valors tradicionals, associats a l’atenció a les persones migrants o la diversitat cultural” remarquen les entitats col·laboradores del document. D’aquesta manera, l’informe exposa l’auge del nativisme i el seu impacte negatiu en els drets socials, fomentant les narratives d’exclusió.

En aquest context, es destaquen les dades alarmants de denúncies rebudes per l’Oficina de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtats i Feminismes entre els anys 2022-2024. En concret, un 35% de les denúncies estaven relacionades amb casos de racisme o xenofòbia, un 18% tenien a veure amb problemàtiques de gènere i sexe, un 15% estaven relacionades amb discriminacions contra la comunitat LGTBIQ+, i un 18% estaven vinculades al capacitisme.

Propostes davant els discursos d’odi i l’extrema dreta

Com a resposta a l’anàlisi, el dossier conclou que les entitats socials es troben en una posició privilegiada per contrarestar l’auge dels discursos i odi de l’extrema dreta i assenyalar les estructures de poder que les alimenten. Considera que són tasques i reptes del sector promoure la defensa dels drets humans i generar canvis significatius en la manera com les societats aborden aquestes ideologies nocives. 

Posa com a exemple accions que ja estan duent a terme les entitats de la Taula, com l’assistència jurídica o psicosocial, la conscienciació i sensibilització o la generació de narratives alternatives mitjançant les plataformes de comunicació. Així mateix, subratlla que aquestes tasques sovint es duen a terme des d’una manca de recursos i suport institucional. Per això, proposa la cooperació i acció coordinada amb altres actors, la promoció de lideratges diversos o la recuperació de la defensa dels drets humans des d'una perspectiva global