Les aportacions són per a l’Examen Periòdic Universal, una avaluació que els estats membres de les Nacions Unides han de passar en drets humans cada quatre anys i mig. Espanya s’examina entre abril i maig de l’any que ve. Es constaten avenços limitats i insuficients en drets socials com l’habitatge, l’ocupació, la salut i l’educació; drets de col·lectius específics (dones, persones amb discapacitat i persones d’origen migrat i racialitzades) i reptes globals que influeixen en la garantia dels drets (canvi climàtic i intel·ligència artificial).
Entre les recomanacions que traslladen a l’ONU: assegurar el dret a l’empadronament; desenvolupar un sistema de garantia d’ingressos mínims eficient, accessible i inclusiu; posar en marxa una estratègia per a l’emancipació juvenil; reconèixer i dignificar el treball de les cures; reconèixer l’assistència personal; implementar l’Estratègia per combatre la pobresa infantil i el Pacte contra la segregació escolar; aprovar un pla d'emergència per reforçar l'educació inclusiva; desenvolupar una normativa que reguli la intel·ligència artificial i incloure la perspectiva interseccional i la mobilitat humana en la pròxima revisió del Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic.
Ho recullen la Taula del Tercer Sector Social, la Plataforma d’Infància de Catalunya, Catesco i l’Institut de Drets Humans de Catalunya en els informes que han presenta a l’ONU sobre la situació general dels drets humans i, en particular, els drets econòmics, socials i culturals.